Els peus que calciguen la terra. Pau Viciano Navarro

      ELS PEUS QUE CALCIGUEN LA TERRA

      ELS LLAURADORS DEL PAÍS VALENCIÀ

      A LA FI DE L’EDAT MITJANA

      ELS PEUS QUE CALCIGUEN

      LA TERRA

      ELS LLAURADORS DEL PAÍS VALENCIÀ

      A LA FI DE L’EDAT MITJANA

      Pau Viciano

      UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

      Aquesta obra ha obtingut el XXVI Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics (2009), convocat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana amb el suport i la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya, de Publicacions de la Universitat de València i de la revista L’Avenç. El jurat va estar integrat per Josep Fontana, Joan F. Mira, Josep M. Salrach, Joan B. Culla, Sebastià Serra, Antoni Furió i Agustí Alcoberro.

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial.

      © Del text: Pau Viciano Navarro, 2012

      © D’aquesta edició: Universitat de València, 2012

      Coordinació editorial: Maite Simon

      Maquetació: Inmaculada Mesa

      Coberta:

      Il·lustració: Collita de pastanagues, imatge del Tacuinum Sanitatis, d’Ibn Butlan de Bagdad (s. XI)

      Còpia de la Biblioteca Casanatense (Roma), ms. 4.182

      Disseny: Celso Hernández de la Figuera

      ISBN: 978-84-370-9030-6

      Als meus germans i cosins,

       en record d’aquells estius

       sense horaris ni obligacions

       en què botàvem sèquies

       a l’alqueria de Villamargo

      ...en la cosa pública havia cap, e aquest és aquell qui ha lo regiment o senyoria; los ulls e les orelles són los jutges e els oficials; los braços són aquells que defenen la cosa pública, ço és los cavallers e los hòmens d’armes; lo cor són los consellants; les parts generatives són los preïcants e informants; les cuixes e cames són los menestrals; los peus que calciguen la terra són los pagesos qui la colren e l’exerciten per llur ofici tostemps.

      FRANCESC EIXIMENIS, Lo Crestià.

       ÍNDEX

       INTRODUCCIÓ

       1. UN PAÍS SENSE PAGESOS

       Terra de llauradors

       Treballar per a un amo: jornalers i mossos

       Els altres camperols: hereters i eixarics musulmans

       2. UN MÓN CAMPEROL COMPLEX I DESIGUAL

       Llauradors en el regne d’una ciutat

       Indígenes i colons: els orígens d’una fractura decisiva

       El pes discriminador de la senyoria

       Què en queda, del dualisme?

       3. KULAKS I LLAURADORS POBRES

       La desigualtat en una pagesia sotmesa

       Llauradors rics i llauradors pobres: els límits de la diferenciació pagesa

       Hi havia una única classe camperola al País Valencià medieval?

       4. SOTA UN MATEIX SOSTRE

       Els marcs socials de la reproducció biològica

       Fecunditat i arrelament comunitari

       Casa i model familiar

       Del grup domèstic a la parentela

       5. L’ACCÉS A LA TERRA I LA FORÇA DE TREBALL

       Dots i donacions nupcials

       Entre l’herència i el mercat

       Treball familiar, jornalers i arrendataris

       Els mossos: una ampliació de la mà d’obra domèstica

       6. LA PETITA EXPLOTACIÓ: UNA BASE PRECÀRIA DE LA PAGESIA

       Unes heretats esmicolades

       L’hegemonia i la diversitat dels cereals

       Equipament i tècniques

       Una horta d’alts rendiments

       7. ELS MERCATS: ESTÍMULS I CONSTRICCIONS

       La terra com a mercaderia

       Animals i cereals

       Mercat del crèdit i endeutament camperol

       Innovació agrària i comercialització: una relació complexa