Els dèficits de la realitat i la creació del món. Ramon Lapiedra Civera

o, també, amb el mateix caràcter, en la bibliografia d’altres capítols, generalment en forma de llibres.

      No obstant això, com entre els destinataris d’aquest llibre es troben també els físics que prossegueixen, en un camp o en un altre de la física, una tasca investigadora, he volgut consignar igualment alguns llibres tècnics o alguns articles apareguts en revistes d’investigació en allò tocant a la mecànica quàntica i la cosmologia. Tot i així i pel que fa a aquests articles, sempre que he pogut he seleccionat aquells apareguts en revistes científiques un punt generalistes com Physics Today, Nature, Science, etc. En qualsevol cas, la bibliografia presentada és molt somera, i l’he citada sempre amb l’esperança de servir millor les necessitats informatives i de comprensió del lector sense acudir per sistema als treballs originals en cada tema. Això ha fet que, en alguns casos, haja citat referències molt modernes amb l’esperança que el lector interessat hi puga trobar noves referències d’interès.

      Encara tres indicacions per a una bona lectura del text:

      1) En general, cada nou concepte introduït que necessita d’algun tipus de definició figura en cursiva en la primera aparició i, com a norma general, en lletra redona en aparicions ulteriors.

      2) Molt freqüentment, el terme mecànica quàntica apareix abreujat com a MQ.

      3) Un índex analític a la fi del llibre facilitarà al lector la localització en el text dels termes rellevants que li interessen en un moment donat.

      No voldria acabar aquesta nota sense donar les gràcies a tots els col·legues que, amb els seus suggeriments i crítiques i amb les seues informacions, m’han ajudat en la redacció d’aquest llibre.

      En primer lloc, al meu admirat col·lega, el professor Josep Bernabeu, qui no solament ha redactat el pròleg d’aquest llibre, sinó que n’ha fet una lectura atenta, plena d’observacions i crítiques impagables, que li vull agrair ací. També al professor Diego Sáez, que ha fet el mateix amb el capítol 5.

      Al professor Guillermo García Alcaine, amb qui durant me· sos he mantingut una intensa relació epistolar sobre fonaments de mecànica quàntica que ha estat per a mi d’allò més informativa i aclaridora.

      Als professors Eliseu Borràs, Tolo Coll, Chus Martín, Josep Ros i Emilio Santos, amb qui he discutit sovint profitosament, ara i fa anys, sobre algunes de les qüestions d’interpretació de la mecànica quàntica i de qui he rebut indicacions bibliogràfiques valuoses. També al professor Paco Montes, a qui dec una lectura crítica d’alguns capítols del llibre i amb qui he prosseguit i pros· seguisc investigacions sobre algunes qüestions relacionades amb el contingut d’un d’aquests capítols. Finalment, he d’agrair en· cara als professors Enric Casaban, Vicent Martínez Sancho, José Luis Sánchez Gómez, José Manuel Sánchez Ron i Toñi Sánchez Macarro altres indicacions bibliogràfiques útils per a la finalitat d’aquest llibre i al professor Quico Botella, l’amabilitat d’una visi· ta guiada al laboratori docent de física quàntica de la Universitat de València.

      Però, després d’haver gaudit del concurs crític de tants col· legues, els errors que encara puga contenir aquest llibre s’haurien d’atribuir únicament a la contumàcia de l’autor.

      A un altre nivell, vull agrair a la meua universitat, la Universitat de València, l’any sabàtic que, dins del programa d’anys sabàtics que té la institució, em va concedir per al curs 2002·2003. Sense aquesta llicència el llibre no hauria vist la llum, o hauria tardat encara molt a veure·la. Que se’m permeta, doncs, expressar des d’ací la meua admiració per tots aquells col·legues que, sense cap any sabàtic, són capaços d’atendre les seues obligacions docents i investigadores ordinàries i alhora enllestir un llibre. I que se’m permeta, a punt d’acabar aquesta nota, donar les gràcies, mentre tre me’n congratule, a tots els meus companys i companyes del Departament d’Astronomia i Astrofísica per l’atmosfera plaent de treball i companyonia que hem sabut crear entre tots, pel regal abundós de discussions científiques enriquidores i per la paciència que m’han dispensat des de fa anys corregint la meua imperícia per a tractar amb els ordinadors.

      Finalment, he d’agrair a Dolors Sanchis, Lluís Miró i Celso Hernández, del Servei de Publicacions de la Universitat de València, la professionalitat i l’interès a l’hora d’editar aquest llibre.

       València, setembre de 2003

       Introducció

      Déu veié que la llum era bona,

      i separà la llum de les tenebres

       Gènesi

      Aquest llibre tracta de l’enigma de l’origen del món, un enigma que ha intrigat des de sempre els humans. Tracta, doncs, de la creació o, si es vol, de l’autocreació que aquest origen suposa. De la creació primordial i de la creació que persevera fins avui com una manifestació permanent, quotidiana fins i tot, de la pròpia naturalesa del món. El llibre s’ocupa alhora de dues qüestions, diguem-ne epistemològiques, més lligades que no sembla a l’enigma esmentat: per una banda, la qüestió del determinisme –això és, la qüestió de si tot en l’esdevenir natural i humà està prèviament determinat per uns antecedents– i, per una altra banda, la qüestió del realisme –això és, la qüestió de si hi ha una realitat prèvia a l’experiència i independent d’aquesta, que en determinaria el resultat, l’experiència d’observar, mesurar o pensar aquella realitat.

      A primera vista, el determinisme i el realisme així definits podrien semblar el mateix. En realitat, en el sentit més precís que donarem a aquests dos termes, el primer és més exigent que el segon. En efecte, mentre que en un llenguatge una mica més tècnic, el determinisme parlaria per definició de tota una trajectòria dinàmica determinada per unes condicions inicials úniques, el realisme deixaria la porta oberta a què, per exemple, la mesura pertorbés la suposada realitat preexistent de manera imprevisible. Amb això, l’antiga realitat perdria qualsevol caràcter predictiu en favor de la predictivitat lligada al coneixement d’una nova realitat que la mesura hauria produït.

Totes aquestes qüestions han estat objecte de reflexió filosòfica des de fa més de 2.000 anys, durant els quals han rebut uns tractaments i unes respostes d’allò més divers i, fins i tot, contradictori. D’altra banda, aquests desacords reiterats són més aviat comprensibles atesa la dificultat, o encara la impossibilitat, si més no fins fa ben poc, d’un contrast diriment amb l’experiència. En qualsevol cas, la voluntat d’aquest llibre no és la d’acumular més interrogants ni més confusió sobre uns problemes epistemològics tan permanents afegint-hi gratuïtament una nova versió d’aquells tractaments i respostes. Una versió que, si no fos tan nova, podria ser del tot innecessària en un camp d’intents de resposta tan espés i, per això, tan necessitat d’aclariment. Però, una versió que, encara que poguéssem adjudicar-li aquella novetat, no crec que fos un bon servei a la causa d’aquest aclariment si en la seua fonamentació, una vegada més, no atén més que a intuïcions i parers subjectius i poc contrastats. Dit en positiu, la voluntat d’aquest llibre és la d’encarar aquests problemes epistemològics mil·lenaris a partir d’allò que sabem avui de més bàsic sobre les propietats del món físic; és a dir, a partir d’aquesta teoria física que és la mecànica quàntica i de la seua interpretació, i de fer veure –o això espere– que una correcta interpretació d’aquesta disciplina física és capaç de dirimir de manera convincent dilemes epistemològics que s’havien mantingut indecidibles durant 2.500 anys.¹ Si al llarg d’aquestes pàgines he estat capaç de plasmar en actes convincents aquella voluntat d’aclariment en un camp del coneixement aclaparat per una confusió comprensible, el lector interessat ho jutjarà per si mateix. Em resta, però, l’esperança que el seu veredicte final no siga essencialment negatiu.

      En consonància amb tot això, diré en particular que l’origen