Arguments. Tomás Miranda Alonso

arcaica i excessivament vinculada als desenvolupaments editorials de llibres de text pot evitar guanyar els diversos temes i problemes de la manera en què ho fa Arguments; aquesta manera sempre deixa oberta la possibilitat d’arribar a distints nivells teòrics de desenvolupament, associats a les preguntes dels alumnes i a la tasca de magisteri del professor. Podem dir, doncs, que el llibre pot ser un bon instrument per a fer un curs introductori de filosofia; en fer aquesta valoració ens veiem assistits pels judicis de diversos grups d’alumnes mitjançant una enquesta anònima: ens han confirmat que el curs els ha resultat interessant i, d’altra banda, que aconsegueixen un nivell de participació molt diferent del que estan habituats a tenir. Això suposa assumir que les reduïdes dimensions d’aquest material són les necessàries per a tot un curs, que l’anàlisi i la discussió dels seus textos i activitats, que respecten i compten el ritme d’assimilació i de resposta que l’estudiant té en aquest nivell de la seua formació, difícilment permet cobrir tot el contingut d’Arguments. Trencar aquest ritme d’assimilació-discussió no afavoreix de cap manera la formació de l’alumne de filosofia ni el seu possible interès en un futur immediat per les lectures de filosofia.

      De la complexitat teòrica associada a Arguments cal adonar-se en considerar els temes que s’hi plantegen:

      • Temàtica relacionada amb l’epistemologia:

      − El llenguatge. Usos del llenguatge. Llenguatge natural, llenguatge formal.

      − La lògica. Implicació lògica, implicació pragmàtica. Sil·logística. Lògica d’enunciats.

      − La ciència. La demostració científica. El raonament hi poteticodeductiu.

      − La veritat.

      • Temàtica relacionada amb l’antropologia:

      − Identitat-diversitat.

      − Interculturalitat.

      − Naturalesa humana.

      − Igualtat de gèneres.

      • Temàtica relacionada amb l’estètica:

      − La bellesa.

      − Valoració dels judicis estètics.

      − Funcions de l’art.

      • Temàtica relacionada amb filosofia moral i política:

      − Virtuts: justícia, amistat, prudència. Ensenyament de les virtuts.

      − Tòpics morals. Prejudicis.

      − Valors. Jerarquia de valors.

      − Relativisme moral. − Hedonisme. Eudemonisme.

      − Ètica kantiana. Ètica del diàleg i del discurs.

      − Fonamentació de normes. Legalitat/moralitat.

      − Drets humans.

      − Estat de dret.

      − Neoliberalisme. Estat/individu.

      − Retòrica i política.

      − Globalització. Relacions internacionals.

      − Crítica social.

      Al nostre parer, ajudar totes aquelles persones que senten interès per la filosofia a exercitar-se comunicativament en el desenvolupament de la raonabilitat, proporcionant l’oportunitat de participar en comunitats d’investigació és, com va dir Dewey, la millor manera d’educar ciutadans crítics i participatius, acostumats a construir el seu punt de vista propi tenint en compte les opinions dels altres i a establir acords normatius que tinguen en compte els interessos generals i permeten, al seu torn, l’exercici de la diferència. Així, Arguments, des de la seua concepció, ha pretès ser una resposta adequada a un dels objectius que, segons la Unió Europea, ha de tenir tot sistema educatiu, a saber, el de vetllar per una promoció real, entre la comunitat escolar, de l’aprenentatge dels valors democràtics i de la participació democràtica amb la finalitat de preparar les persones per a la ciutadania activa en sintonia amb la Recomanació (2002) 12 del Comitè de Ministres del Consell d’Europa.

      Espere, finalment, que aquesta proposta de curs introductori de filosofia contribuïsca també a donar una altra configuració a la introducció a la filosofia en moltes de les nostres aules i, així mateix, desitge que la forma d’atendre el programa per part d’aquest curs no siga mai més considerada com una forma «illegal», com una forma de no explicar el programa oficial de filosofia; tot això perquè no organitza l’aprenentatge com les presentacions editorials en ús.

[1] J. Gaos, «La filosofía y sus públicos». Vegeu també «El auditorio de la filosofía», Obras completas, vol. VII, 1987.

[2] El Seminari Permanent de Filosofia José Gaos, dirigit pel professor Guillermo Quintás i amb seu al CEFIRE de Torrent (València), ha valorat diverses pràctiques docents vinculades a l’ús d’Arguments. Per això el meu reconeixement tant al procés de valoració del material dut a terme pels professors integrants del Seminari (César Casimiro, Carme Franch, Silvia Ferry, Pilar García, J. Miguel García, Diego Larraz, Carmen Rovira, J. Tomás Rubio, Alfredo Santo, Rosalía Viña), com a les valoracions dels alumnes edició castellana han corroborat no sols l’interès associat a les diverses propostes i activitats, sinó que han posat en relleu un alt nivell de participació en la discussió que, en molts casos, requereix guanyar pels alumnes i per als alumnes el nivell de la perplexitat a partir de les mateixes respostes dels alumnes, que tendeixen a considerar moltes qüestions com si foren de resposta òbvia; el qüestionari amb què s’obri el curs és un clar exemple d’aquesta necessitat i pràctica. Guanyar des d’aquesta obvietat la perplexitat és una de les tasques fonamentals en què el dels instituts d’Educació Secundària Isabel de Villena, Benlliure, Lluís Vives, Cabanyal (València), Escola d’Art (Oriola), IES Poeta Moyà (Petrer), IES Enric Valor i Clot de l’Illot (el Campello), IES Peset Aleixandre de Paterna. Ells han estat els que han marcat les ampliacions teòriques requerides i assumides pel mateix context de discussió que estableix el text d’Arguments, tal com va proposar inicialment G. Quintás quan es va tractar la hipòtesi de treball del seminari amb vista a la valoració i millora del text de la primera edició (Argumentos). Ara bé, aquests desenvolupaments teòrics i ampliacions no queden inclosos i desplegats en Arguments. L’experiència a l’aula ha mostrat que les mateixes pràctiques docents analitzades recomanen que aquests desenvolupaments teòrics siguen programats en cada cas concret pel professor de cada grup, que han de quedar arreplegats en el quadern de filosofia, ser objecte de revisió per part del professor i que, finalment, han de configurarse en cada aula i segons la mateixa recepció i interés que l’alumnat atorga a l’anàlisi concreta d’un o altre text, d’una o altra pregunta. Per això no queden arreplegades ni marcades o indicades en aquesta nova edició, atesa la dispersió que s’ha generat en els diversos grups les pràctiques dels quals han estat analitzades; dispersió que aquest grup de valoració ha entés com a expressiva dels diversos interessos de cada aula.

      Aquest Seminari, en avaluar un material pensat per a ús docent, ha exercit una activitat que em sembla imprescindible en relació amb qualsevol material destinat a ser usat per l’alumnat i que pretenga consolidar-se editorialment; és a dir, ha intercanviat les diverses pràctiques docents associades a l’ús d’Arguments, les ha exposades, discutides i, finalment, contrastades amb la valoració que del material i del curs fan els estudiants de forma anònima i quan ja han sigut qualificats. El meu reconeixement al mètode i procés de valoració d’Arguments, que s’hauria de generalitzar a qualsevol material pensat com a material de l’alumne.

Introducció

      Com es pot justificar una opinió o una acció?

      1. Benvinguts a aquesta comunitat de persones raonadores

      Sembla senzill. Si des que tenim ús de raó –des