Nous veïns a la ciutat. Francesc Torres Pérez

d’inserció residencial i de presumpcions sobre les dinàmiques socioespacials que es generen. Un dels fils conductors de la nostra anàlisi serà el contrast crític entre aquest sentit comú i els trets de la inserció urbana dels immigrants que ens mostra la nostra investigació.

      El segon capítol està dedicat a la inserció residencial dels nous veïns a València. Es comentaran els trets generals de la immigració extracomunitària a València i de la seua inserció residencial. El mapa de la València immigrant ens mostra una diversitat de tipus de barris que concentren immigrants i que, en diferent mesura, han esdevingut barris multiculturals. Aquest tipus de convivència residencial, diferent del model de barri ètnic i també del d’inserció segregada, ha generat una copresència quotidiana als carrers i els espais públics de la ciutat.

      Tant en termes de distribució espacial com de dinàmiques socials, hi ha un ampli ventall de processos d’inserció urbana. Al tercer capítol s’analitzen les experiències de Barcelona i Mont-real, dos casos d’interès per les similituds i els contrastos que presenten respecte a València. A partir de la comparança entre aquestes ciutats s’apunten una sèrie de reflexions generals sobre les dinàmiques del procés d’inserció residencial i els factors que les generen, la importància del «context local» que modula de forma diferent aquests factors i els trets que caracteritzen els barris multiculturals.

      Dedicarem el quart capítol a la inserció dels immigrants en els espais públics que constitueixen, a les ciutats multiculturals, uns dels àmbits principals de socialització en la diferència i d’interacció amb estranys. La nostra anàlisi es basa en dos casos concrets a València amb dues estratègies diferents d’ús i apropiació de l’espai públic, copresència i ús exclusiu, que es confronten amb experiències d’altres ciutats. Quins trets adopta la convivència comuna? Com hem de valorar la coprèsencia pacífica però distant que s’hi dóna? I les concentracions ètniques també presents? Es finalitza advocant a favor d’una anàlisi més complexa sobre la diversitat dels espais públics, uns comuns i altres específics, que caracteritzen la ciutat multicultural.

      La primera part del text es tanca amb el capítol cinquè, que comenta la situació d’alguns dels col·lectius d’immigrants més importants a València, així com les seues formes d’inserció en la ciutat, utilitzant com a fil conductor el concepte de xarxa social. L’anàlisi comparativa de les xarxes dels veïns equatorians, senegalesos, marroquins i xinesos de València, ens mostra la importància que tenen com a organitzadores socials del flux migratori i del procés d’inserció dels nous veïns.

      La segona part del text se centra en els fenòmens de sociabilitat i convivència que genera la inserció dels veïns immigrants al barri de Russafa. Al capítol sisè es presenta la conformació històrica del barri i el procés de transformació accelerada dels darrers anys generat per dues dinàmiques. Una, la consolidació com el barri multicultural de la ciutat, tant pel nombre de veïns immigrants com per la concentració de negocis ètnics. L’altra dinàmica, tot el dèficit d’equipaments que pateix el barri, és la generada pel procés de rehabilitació i nova construcció que la centralitat de Russafa, avui revalorada, empenta.

      El capítol setè aborda la inserció residencial a Russafa, amb atenció particular als dos col·lectius que polaritzen els discursos dels veïns autòctons: els «moros» i els equatorians. Es comenta la distribució desigual dels nous veïns a Russafa, amb atenció particular a la concentració urbana de veïns marroquins, als quatre carrers on estan instal·lats els seus negocis ètnics i un dels oratoris de la ciutat, i la conformació en aquest espai d’una comunitat magribina. Igualment, s’analitza la inserció dels veïns equatorians presents en tot el barri i en els espais públics que el caracteritzen, com el Mercat.

      Amb els nous temps, la tradició comercial de Russafa ha sofert una transformació singular. En l’actualitat, hi ha quasi dos cents negocis ètnics instal·lats al barri, als quals dedicarem el capítol vuitè. Els negocis ètnics se’ns mostren com un fenomen complex, amb importants implicacions pel que fa al procés d’inserció urbana dels immigrants. Sense negligir l’aspecte econòmic, en l’anàlisi dels negocis ètnics de Russafa es destacaran el seu vessant d’espai de sociabilitat i la seu dimensió identitària i simbòlica, tant respecte al col·lectiu de referència com respecte a la resta del barri.

      El capítol novè, les sociabilitats de Russafa, se centra en la convivència als carrers del barri i en la vida associativa. Els carrers de Russafa ens mostren les dues cares de la copresència que es dóna a l’espai del barri: una més fragmentaria i específica, l’altra més unitària i comuna. En aquest capítol analitzarem els fenòmens de sociabilitat informal de carrer dels immigrants, amb una atenció particular als grups de cantó magribins i les dinàmiques que s’hi generen. Al mateix temps, de forma diferenciada segons els col·lectius, es dóna un ús compartit dels carrers i una convivència tranquil·la als espais importants del barri, com el mercat i la plaça M. Granero, de la qual comentarem els trets i els efectes. L’anàlisi de la vida associativa se centra en les organitzacions, discursos i iniciatives protagonitzades pels immigrants i/o més relacionats amb la seua situació en el barri. Parlarem de l’associacionisme dels immigrants i del discurs de les associacions autòctones que han tingut un major protagonisme en els esdeveniments i debats del barri relacionats amb la immigració.

      El capítol desè planteja una síntesi de la situació de la convivència al barri i la caracteritza com un procés obert, amb tendències contradictòries pel que fa al procés d’inserció dels immigrants. Els aspectes de sociabilitat comuna, els ajustaments dels diferents col·lectius i la dinàmica associativa empenten en un sentit integrador. Altres tendències, contràries, es deriven de la conformació de l’immigrant com a agent degradant i veí indesitjable per a una part del veïnat. Es tanca el capítol amb una reflexió sobre les condicions que poden fer possible una Russafa multicultural, comuna i acollidora per a tothom, un projecte que més enllà de les condicions concretes del barri planteja la necessitat d’una política d’integració concreta, participativa i descentralitzada.

      A tall de conclusió, al capítol final es presenten els resultats més importants de la recerca, s’apunten respostes a alguns dels interrogants plantejats i s’avancen elements per a un coneixement i una valoració dels fenòmens urbans relacionats amb la immigració més ajustats a la realitat, més respectuosos i més inclusius envers els nous veïns.

[1] Els conceptes, teories i «quadres de comprensió» presents al text no constitueixen uns elements fixats des de l’inici del treball sinó que es conformen a requeriment dels interrogants que obri la recerca, de les seues necessitats, i de la confrontació dels resultats amb els conceptes i teories més esteses sobre la inserció urbana dels immigrants. Així, conceptes com xarxa social, comunitat, grup ètnic, barri multicultural i negoci ètnic, s’aniran definit al llarg del text, en funció i al fil de la narració dels problemes concrets que els han suscitat.

[2] Vegeu Giménez (1996, 2003), De Lucas (1998, 2001b), Delgado (1998) i Torres (2002).

[3] Bona part de la literatura sociològica sobre les xarxes dels migrants, els enclavaments ètnics i altres fenòmens que s’abordaran al text destaquen la importància dels contextos locals i de les «oportunitats» concretes. Vegeu, entre altres, Portes i Böröcz (1992) i Gurak i Caces (1998). Per altra banda, Portes (2004) fent-se ressò d’una opinió àmpliament estesa, propugna el «desenvolupament de conceptes i teories de nivell mitjà» per a l’estudi i la investigació de les migracions internacionals.

[4] En realitat, un grup pot considerar-se un tipus especial de xarxa social. Tanmateix, com destaca Cucó (2004: 124) cada tipus de conceptualització comporta mirades relativament distintes. Quan es parla de grup s’assumeix, sovint de forma implícita, que es coneixen els membres i els límits del grup. Estudiar aquestes entitats com a xarxes ens permet observar les relacions socials