Cap altre amic que les muntanyes. Behrouz Boochani

de les cèlebres reflexions de Žižek o Gramsci i del discurs sobre hegemonia i resistència.

      OMID: Cada vegada que em trobo amb la Moones i en Sajad, el seu llibre dona peu a moltes discussions crítiques... les possibilitats són enormes.

      BEHROUZ: En aquest lloc hi fa falta molt treball intel·lectual... Demana un equip que faci recerca rigorosa i acadèmica... cal que s’hi impliquin les universitats.

      De moment col·laboro amb amics de l’Iran sobre el tema de la Presó de Manus... El nostre objectiu és publicar els resultats de la nostra recerca en un article acadèmic. Els treballs escrits conjuntament són ideals.

      Les meves converses inicials amb en Behrouz van ser per mitjà de Facebook, i amb el pas del temps, ens vam mantenir en contacte per WhatsApp. Com que la connexió a l’illa de Manus és tan dolenta, només ens podíem comunicar per missatges de text o de veu. Així doncs, no podíem mantenir converses directes en temps real. En Behrouz ha escrit tot el llibre (i tots els articles de diari, a més de codirigir un documental) per mitjà de missatges. De vegades m’enviava el que havia escrit directament per WhatsApp. Però normalment trametia els passatges de text llargs a la Moones Mansoubi, defensora dels drets dels refugiats i també traductora d’en Behrouz, i ella passava els missatges de text a format PDF. Un cop preparats, la Moones m’enviava els PDF amb els capítols sencers per correu electrònic. Hi havia dies que en Behrouz més endavant em feia arribar per missatges de text fragments nous que calia afegir als capítols, normalment al final. L’esborrany sencer de cadascun dels capítols d’en Behrouz era un missatge de text llarg sense separacions entre paràgrafs. Això va crear un espai únic i estimulant des del punt de vista intel·lectual que convidava a l’experimentació literària i a l’activitat filosòfica compartida.

      El procés de traducció va ser una profunda experiència d’aprenentatge que ens va ajudar a desenvolupar anàlisis relacionades amb l’empresonament de refugiats a l’illa de Manus, com també moltes altres qüestions que hi tenien a veure. La traducció va començar al desembre del 2016, i des d’aleshores el procés ha estat profundament influenciat pels nombrosos fets terribles que han tingut lloc al centre de detenció i per les polítiques i el discurs sociopolític tan retrògrads d’Austràlia.

      Els intents d’en Behrouz d’acabar el manuscrit i la meva traducció es van veure obstaculitzats pel setge de tres setmanes que hi va haver després del tancament forçós del camp de presoners (31 d’octubre del 2017) i per la necessitat urgent d’informar sobre el càstig implacable i selectiu dels qui es negaven a ser traslladats.2 Amb un estil semblant al del llibre, en Behrouz va recórrer a una barreja de llenguatge literari i periodístic per descriure l’ús estratègic de la gana, la set, l’insomni, la malaltia i la pressió emocional i psicològica com a instruments de tortura. I amb aquest mateix estil i aquesta mateixa visió, va estructurar i exposar amb personalitat el seu manifest poètic, «A Letter from Manus Island», que jo vaig traduir i que es va publicar a The Saturday Paper el 9 de desembre del 2017.

      Un dels meus objectius en aquesta nota del traductor és compartir algunes de les anècdotes que permetin entendre la manera com es va forjar i dirigir el procés de traducció. L’extraordinària lluita individual d’en Behrouz es caracteritza per una gran varietat d’estratègies creatives i intel·ligents per superar una opressió terrible i uns atacs imprevisibles. També cal esmentar els esforços col·laboratius amb en Behrouz; i en aquest sentit, vull expressar el meu agraïment a unes quantes persones, totes defensores de la causa, que van ser una part essencial del procés de traducció i que sempre em van donar suport.

      Janet Galbraith

      JANET: Aquest matí m’he despertat recordant la correspondència que vam mantenir els primers temps a l’entorn de la poesia; una correspondència poètica que va durar anys. Era una relació profundament creativa per la qual estic molt agraïda. He recordat que al començament, tu, Behrouz, no volies publicar ni presentar la teva obra amb el teu nom autèntic. Vam parlar molt sobre noms i pseudònims. Vam parlar d’ocells, com solíem fer sovint, i encara fem de vegades... i vam decidir que faríem servir el nom de Pacific Heron (bernat collblanc). Te’n recordes, d’això? Vam triar aquest nom perquè és un ocell que vola entre Manus i Austràlia. Era un ocell que vèiem tots dos. Jo vivia a la zona central de Victòria; encara hi visc, però en un altre poble. De tant en tant arribava un sol bernat collblanc i es posava durant uns quants dies damunt d’un estany petit que hi havia davant de la casa on vivia aleshores.

      El llibre està dedicat a la Janet Galbraith, que coordina el grup d’escriptors Writing Through Fences,3 una organització que col·labora amb refugiats que estan empresonats (o que han estat detinguts en algun moment), els ajuda i en promou l’obra. La Janet ha treballat incansablement per donar suport a en Behrouz des de la fase inicial de la seva carrera com a escriptor a l’illa de Manus (el 2014 va ser una de les primeres persones que s’hi va comunicar per parlar de la seva obra i situació). També va treballar amb la Moones per traduir un capítol que es va publicar a la Mascara Literary Review (va sortir amb el títol de «Becoming MEG45», text que va ser essencial per aconseguir un contracte amb Picador.

      Arnold Zable

      ARNOLD: Dius que quatre anys després d’haver-te’n anat de l’Iran, et sents com un apàtrida, que no pertanys a cap país. D’on ets ara? Com perceps el món que t’envolta? Què se sent quan t’acostes i travesses fronteres desconegudes?

      BEHROUZ: Què és una frontera?... Tota la meva vida ha estat marcada per aquest concepte de «frontera».

      L’escriptor Arnold Zable també ha col·laborat en els escrits i la resistència d’en Behrouz des dels primers dies. L’Arnold i la Janet van presentar la seva obra al PEN Internacional, afirmant que el seu cas era una qüestió internacional urgent. Des del 2015, l’Arnold, plenament compromès amb la causa d’en Behrouz, ha escrit una ressenya del documental Chauka, Please Tell Us the Time, dirigit per en Behrouz juntament amb Arash Kamali Sarvestani, ha conduït debats amb experts i ha fet entrevistes a en Behrouz per ser publicades en diversos grups de mitjans de comunicació importants. Ara treballa en un nou projecte literari, una iniciativa de diàleg prometedora. Com la Janet, l’Arnold ha aportat consells valuosos i ens ha animat al llarg de tot el procés de traducció.

      Kirrily Jordan

      KIRRILY: Hola, Behrouz... voldria fer un petit treball artístic per a un dels meus projectes, amb l’objectiu de donar a conèixer el que passa a l’illa de Manus i a Nauru. He trobat alguns poemes seus per Internet i m’agradaria saber si puc fer servir algunes de les seves paraules en el meu projecte.

      La Kirrily Jordan també ha tingut un paper vital en el procés d’escriptura d’en Behrouz. La Kirrily, professora i artista de la Universitat Nacional d’Austràlia, va conèixer en Behrouz a començament del 2016 per mitjà d’un projecte artístic collaboratiu que s’inspirava en la poesia d’en Behrouz. Des d’aleshores, ha fet aportacions regulars al seu treball quan en Behrouz ha escrit en anglès. La seva correspondència respecte dels esborranys dels capítols del llibre traduïts del persa va proporcionar a en Behrouz un context important i va inspirar idees i suggeriments que es van tenir en compte en els esborranys posteriors de la traducció.

      Picador

      El 2017, la revista Island va publicar un dels primers esborranys del capítol 10, «Cants de grills, cerimònies de crueltat / Una topografia mítica de la Presó de Manus». L’equip de Picador de seguida es va adonar de la urgència del projecte i del missatge profund que transmet, i es va interessar per la situació difícil i l’obra d’en Behrouz durant tot el procés. Gràcies a aquest compromís de l’equip editorial es van prendre moltes decisions estètiques i estructurals que van portar a uns resultats creatius i originals. Picador, en Behrouz i l’equip de traducció també té un deute amb Sarah Dale, assessora jurídica principal del Refugee Advice & Casework Service (Aus) —servei australià d’assistència social i assessorament als refugiats. La seva experiència com a voluntària en el camp jurídic va ser essencial per a la revisió del llibre des de la perspectiva legal.

      Najem Weysi,