Jean-Baptiste Clamence és un complet egoista. Un home enamorat d'ell mateix. Fins que un esdeveniment capgira la seva vida: un vespre, tornant a casa, Jean-Baptiste passa per un pont des d'on presencia com una noia es llança a l'aigua. Ell no fa res per ajudar-la. Des d'aquest moment, la sensació de culpa augmenta fins a convertir-se en una obsessió. L'incident l'ha abocat a plantejar-se tota la seva existència, que ara jutja com a inútil i pretenciosa. Ja no aguanta més. Una nit, confessa la seva història en un bar d'Amsterdam…
Una científica està tancada en un laboratori obsessionada per trobar la fórmula definitiva del producte que ha sotmès a la societat: unes pastilles que contenen experiències humanes per sentir emocions i vivències alienes. La societat de consum, incapaç de crear o produir, ha trencat el mecanisme que la feia funcionar. L'home ha substituït la seva capacitat d'imaginar, cooperar i compartir per una set egoista i insaciable a la recerca d'una experiència superior. El culte del jo es reflecteix també en el cos, en la possibilitat de canviar qualsevol part d'un mateix, i deixar de ser per aparentar ser. L'obstinació de viure les vides dels altres provoca l'efecte contrari; l'altre ja no existeix, ja no importa. El lector serà propulsat cap al buit d'una existència que gira al voltant de l'individu i de les aparences, on trobarà les hipocresies i contradiccions del seu temps. Un món on veurem les conseqüències de les notícies falses i d'uns mitjans de comunicació servils amb el poder, on l'home no necessita d'amenaces externes perquè és el seu propi pitjor enemic.
Un nou alumne, I, vol deixar enrere el seu passat i ingressa a l'Escola de la Vida, on es formen els líders del futur. La formació d'I es basa en un conjunt d'aprenentatges que li han de permetre ser lliure, desplegar la seva creativitat i així poder reinventar-se. No obstant això, I aviat descobreix que a l'Escola de la Vida succeeixen fets estranys, inexplicables, com si la Vida, que la dirigeix, amagués les seves veritables intencions.
Un enemic intern, enfront del qual falla tot intent de diàleg o de repressió, amenaça aquest món. El poder, que es mostra incapaç de veure el que té davant dels seus ulls, persegueix un únic objectiu: entendre què passa a la societat per tal de restaurar l'ordre. Però la comprensió del poder no arriba al subsòl, d'on brolla una estranya alegria.
"De què serveix un crit que ningú no escolta? Per a l'home cansat, l'ofici de viure s'ha convertit en l'art de dissimular."
Santiago López Petit reuneix en aquesta novel·la el seu pensament filosòfic i la seva experiència en la derrota del moviment obrer, que es veu i es viu en el mateix fet de buscar feina i tan sols trobar precarietat.
Santiago López Petit reúne en esta novela su pensamiento filosófico. Un nuevo alumno, I, quiere dejar atrás su pasado e ingresa en la Escuela de la Vida, donde se forman los líderes del futuro. La formación de I se basa en un conjunto de aprendizajes que deben permitirle ser libre, desplegar su creatividad y así poder reinventarse. Sin embargo, I pronto descubre que en la Escuela de la Vida suceden hechos extraños, inexplicables, como si la Vida, que la dirige, escondiera sus verdaderos propósitos.
Un enemigo interno, frente al cual falla todo intento de diálogo o de represión, amenaza este mundo. El poder, que se muestra incapaz de ver lo que tiene ante sus ojos, persigue un único objetivo: entender qué pasa en la sociedad con el fin de restaurar el orden. Pero la comprensión del poder no alcanza el subsuelo, de donde brota una extraña alegría.
El 2013 Behrouz Boochani va ser il·legalment detingut a l'illa de Manus, un centre de detenció d'immigrants prop de la costa d'Austràlia. A la presó, on ha passat sis anys, sense eines ni espai per a la creació, Boochani va escriure heroicament a través de WhatsApp aquest llibre. Un llibre sobre la violència i les injustícies que es cometen en el nostre nom amb l'excusa de la llei. L'obra es va publicar a Austràlia i va guanyar els premis més importants del país convertint-se en una denúncia i visibilitzant una vergonya internacional. Un dels llibres més venuts el 2019 és el crit de resistència i l'extraordinari testimoni d'un refugiat. Una veu que ens recorda les vivències de tants refugiats i migrants apàtrides empresonats a tot el món. Behrouz Boochani és periodista i un reconegut defensor dels drets humans, guanyador d'un Media Award d'Amnistia Internacional d'Austràlia, se li han atorgat també els premis Diaspora Symposium Social Justice Award, Liberty Victòria 2018 Empty Chair Award i de l'Anna Politkóvskaia de periodisme.
Un jove dramaturg d'èxit, l'Igor, es troba aïllat en un poble perdut entre Polònia i Bielorússia. La Sońka, una dona gran que només posseeix una vaca, l'acull a casa seva i li explica la tragèdia de la seva vida. Una història perduda en una de les guerres més terribles; una història d'odi, d'explotació i d'humiliació, però sobretot de desig i d'amor prohibit, poderós, inconcebible. L'Igor entén immediatament que es troba davant d'un material inigualable per a la seva nova producció teatral: honest i veritable. A poc a poc, el lector s'endinsa en el relat i comprova que no prové de la Sońka, prové de l'Igor, que el modifica. L'Igor li aplica el llenguatge i les formes del teatre de moda: s'intercalen notes sobre com adaptar la història i fragments de l'obra de teatre inspirada en ella. El lector desconfia i és el que necessita per enfrontar-se al que vindrà. Quins són els límits de la producció artística? Karpowicz emmiralla en el teatre la ficció literària i els seus propòsits, escletxes, manipulacions i mentides. Perquè potser la ficció és l'única forma d'explicar la veritat.