Crònica Volum II. Miquel Parets

per sospitosos. Que bé se demostrà aprés lo dany que·ns feya y la trasió que lo dit don Juseph de Pau nos anava trasant, perquè se sabé que, dos vespres arreu,⁶ avia donat lo nom a l’enemich, y li donave pas per a pujar a la muntanya, y avían de degollar a tots los que y éran de guarda. Y, en lo punt que los fransesos tingueren lo govern de Monjuïch, lo dit don Juseph de Pau se’n passà al camp dels contraris,⁷ donant-los relasió de tot lo que passave. Y de prompte lo cridaren per les plases públiques, ab trompetes, per traÿdor y enemich de la pàtria;⁸ y conquistats⁹ sos béns, a bé que ell no·n tenia molts de son patrimoni —perquè era germà estern —,¹⁰ sinó que avia casat molt bé ab dona Maria Tarrer —muller que fou de don Juan Terrer, que tenia casa a la plasa de Sant·Ana—, y era una bella pubilla, que era filla de un¹¹ que li deyen «lo indià»; y li aportà de dot quaranta mil ducats; que ell era de bon llinatje, de la casa dels comptes de Paralada.¹² Y axí féu aquexa trasió, que Déu volgué que·s descubrís, com se descubriren les demés; que si vénen dos dies més abans los castellans, se ensenyorían de la montanya¹³ y de Barcelona. Però com lo regiment se mudà, anaren molt diferens los ordes que ells no s’o pensaven.

      En lo punt tingueren los fransesos lo govern de Monjuïch, hi feren pujar moltes companyes de fransesos de peu, com a més pràtichs de la guerra que nosaltros. No obstant que, després que agueren romput a Martorell, estaven a Monjuïch catorze companyes de Siutat, de dies y de nits, guarnidas per los puestos. Y feren pujar, per dins lo fortín, vuyt padrés de bronzo per a tirar ab bales de mosquet, cosa que lo traÿdor no u sabé ni·n pogué donar relasió als contraris. Tanbé hi feren pujar moltísimes provisions de guerra, axí de mantenimens corporals com de guerra; que y pujaren molt rabost, de modo que u fortificaren molt en breu tems. Y estaven guardant ab molta vigilànsia, que ja veien venir lo enemich per lo Llobregat.

      En la siutat tanbé guardaven, los fransesos, los portals, tenint ells les claus; y sempre tenían, ho la porta ho lo rastillo, tancat. Y no y avia sinó tres portals huberts, que són: de Sant Antoni, y lo Nou y lo de Mar; y los demés, paredats. Feren traure tota la artilleria per les muralles, axí de ferro com de bronzo; y los fransesos aportaven mols artillés y capità de artilleria. Y feren adobar de prompte lo baluart del Rey, de la Drasana, terraplenant tot lo que pugueren per a que puguesen jugar aquells quatre canons tan famosos que y estaven, que senyorejaven mitja muntanya de Monjuïch. [72r] Y tanbé avían atrinxerat lo devant de la Drasana, de la part de mar, perquè per allí no·ns pugués venir ningun dany. Enderrocaren les cases de fora lo portal de Sant Antoni, que n’i avia moltes; y las de fora lo Portal Nou; y al portal de Sant Antoni, devant lo rastillo, feren una plataforma molt forta, ab bella trinxera y bell fosso, que de defora no·s veia lo portal; que era tan fort com un bon baluart. De modo que fortificaren tot allò que pugueren. Y tanbé, ab lo amparo y ajuda de Fransa, se provehí la siutat de molts mosquets y de molta pólvora y altres cosas de guerra, que venían per mar. Y tanbé los fransesos aportaren molt blat y pesca per a mantenimens de la terra. Que als fransesos y nosaltros nos convé que tingam paus perquè los comersos tórnian y, axí, los negosians guanyen y les terras van abundantes de tot lo nesesari.

Essent los castellans senyós de Martorell, allí cremaren y robaren y feren malbé tot lo que pugueren; que y avia molta cosa perquè a penas ningú no n’avia retirat gaira res, perquè may pensaven que ells puguesen rompre aquelles trinxeres, ni la gent abitant tanpoch no avia desemparat; y axí hi patiren moltes dones y moltes criatures, que fou una gran llàstima tantes aziendas y tantes vidas perdudas.¹⁴

      Y com la gent de les altres viles y llochs del Llobregat saberen que avían romput a Martorell, totom desemparà ses cases, aportant-se’n tot allò que pugueren, y recolliren-ho a Barselona, a ont acudí moltíssima gent y moltes provisions.

Y los castellans venien, poch a poch, marxant devés Barselona; que venien galegant y cremant pertot allà a ont passaven; que, tres dies abans no arribasen a Barcelona, se sentían los tirs y se veya lo fou¹⁵ de les cremes que feyen, que era una terror de veure-u des de Monjuïch. Arribaren a l’Espitalet ab tot lo bagatje, y entre lo Espitalet y Provensana feren frenta¹⁶ de banderes, axí la cavalleria com la infanteria, los quals eren mols, que may se’n sabé la sertenitat; lo que·s deya, de ordinari, que eren mil y sinch-sens cavalls fins a dos mil, axò eren molt aventatjats, y aviey mols cruzados;¹⁷ y avie-y catorze ho quinze mil infans; y moltísim bagatje, que·s deya que aportaven quatre ho sinch-sens carros. Y venien ab gran ànimo, pus venían a conquistar Barcelona.

      La nostra cavalleria tanbé hisqué de Barcelona a fer-los frenta, que no eren sinó quatre ho sinch companyes. No passaren de la carniseria de Sans, y aquí se aturaren, avent-hi, de cada part, soldats de cavall que batían l’astrada.

Y des de allí, los castellans enviaren la trompeta del marquès de Las Velas ab una carta. Y en arribar als nostros, lo prengueren y li taparen los ulls ab un mocadó, y lo acompanyaren a la Diputasió, als diputats; que la lletra anave a ells dient-los que li donasen les claus dels¹⁸ portals y que·s rendisen dintre vint-i-quatre oras; si no, que u pasaria a foch y a sanch. Assò fou lo dijous, als 24 de janer, y se detingueren la trompeta fins lo endamà divendres, al tart. Y la resposta que li tornaren fou que manàs, sa exelènsia, retirar lo exèrsit dels confins de Catalunya y, aprés, tractarían de las matèrias que ell pretenia.

Sabuda la resposta de la trompeta, lo endamà de matí, que fou disapte als 26, fou, ab tot lo gros de l’exèrsit, devant Barselona. Y se sabé per cosa serta que lo traïdor de Monjuïch, dit don Juseph de Pau y Rocabertí, que, com arribà a l’exèrsit de l’enemich, donà traça de com avían de envestir la muntanya; y los digué que la envestisen de matí, de set a vuyt, per a que los de més manestrals de les companyes se’n baxaven a siutat, a esmorsar y a dinar, y que dalt hi restave molt pocha gent; y que y pugasen ab poder de gent que, en lo punt, se rendirían. Y axí ho feren, però poch sabia, lo traïdor, lo com s’eren mudades les coses y los governs, y les companyes franseses y catalanes, pagades, que de contínua hi estaven; y lo que u avien fortificat, y los padrés que y avien pujats. [72v] Y axí, no pensant la fortificasió que y avia sobrevinguda, intentaren a pujar a dita montanya, disapte, als 26 de janer 1641, a les vuyt oras de la matinada. Pujant la infanteria enemiga ab tres pars, so és: per la part de Port,¹⁹ y per Santa Madrona, y per lo mitx de aquexes dues parts. La una tropa era del conde-duque, y l’altra de inglesos²⁰ y l’altra de bolons; sense altres que·ls anaven de darrera, ab tanta moltitut que tenían seny[i]da tota la muntanya, si no és la part que mira devés Barcelona. Que·s té per sert que los contraris que y pujaren éran prop de sis mil, y tot gent triada y soldats vells —que ja per aquex efecte l’avían triada—, y molta gent prinsipal.²¹

Y la cavalleria, a un matex punt, envestí a la nostra cavalleria, que alesores exia de la siutat, entre Valldonzella y las muralles; que hisqueren de detràs Valldonzella y envestiren ab tanta fúria que, de promte, se mesclaren ab la nostra cavalleria de tal modo que donaren la càrrega y vingueren a les espases. Y lo intent