Crònica Volum II. Miquel Parets

      CRÒNICA

      ELS NOSTRES CLÀSSICS

      AUTORS MODERNS

      Volum 8

      Primera edició: maig 2017

      © de l’edició, M. Rosa Margalef, 2017 © de les notes històriques, Antoni Simon, 2017 Reservats tots els drets d’aquesta edició: EDITORIAL BARCINO, S.A. www.editorialbarcino.cat Edició núm. 848

       ISBN (obra completa en paper): 978-84-7226-768-8 ISBN (volum II): 978-84-7226-859-3 Correcció de primeres proves: Raquel Parera Correcció de segones proves: Marta Marfany Compost per MARQUÈS, S.L. Meridiana, 354. 08027 Barcelona Producció de l’ePub: booqlab

      CRÒNICA

[102.] De la vinguda dels castellans per lo Llobregat, y lo bon sucsés tingueren en Barselona y muntanya de Monjuïch¹

      Abans de entrar en la vinguda dels castellans per Llobregat diré que, en aquex tems que los castellans estaven a Sant Sadorní, pensàvem que com volia pendre per Piera, que no tingués intent de anar a Munserrat y pendre l’or y plata que y ha en aquella santa cassa, que és cosa innumerable la riquesa que y ha; y axí, se donà orda en retirar-ho tot en Barselona. Y, a belles càrregas de collas de animals, ho aportaren tot en Barcelona y ho depositaren tot, ab inventari, a la segrastia de la Seu; axí tot l’or y plata de la segrastia, com totes les llànties de l’altar major y capelles; y aquí estigué guardat y fora de aquex parill. Y ho aportaren per la part de Monistrol y Terrasa, per no encontrar los enemichs per lo camí; que, com en aquella casa hi mànan mols castellans, duptaven de alguna trasió. [71r]

Tanpoch no se ha de passar en silensi la presa que féu la Diputasió, en aquex instant, dels béns del bisbe Duran, bisbe de Urgell; y era català, fill de un parayre de Esparaguera, que com era omo de baxa mà, tanbé caigué en la baxesa que caygué. Y fou que, com atràs està dit (en cartes 56), que lo duch de Cardona jurà per virey en lo punt fou mort lo compte de Santa Coloma, y en lo punt se n’anà a Perpinyà per adobar lo que los soldats del rey feien contra la vila; y axí lo dit bisbe Duran, que·s trobave assí en Barcelona, se n’anà tanbé a Perpinyà per acompanyar dit virey; y com lo duch de Cardona va morir a Perpinyà, lo bisbe se romangué allà ab los castellans y se girà molt a la part del rey, per a pujar a major títul. Y ell anave ab lo exèrsit dels castellans per tot Roselló; y anave predicant per les viles y llochs, dient que·s donasen al rey y que no fesen armes; y anave animant los soldats del rey, y que ho passasen tot a foch y a sanch si no·s donave[n]; y de aquex modo anà per tot Roselló. Y aprés, lo enbarcaren a Coplliure y lo passaren de aquesta altra part de Tortosa, ab lo marquès de Les Veles; y ell anave tanbé contaminant totes les viles y llochs: que·s donasen al rey; y sempre anave seguint lo exèrsit.²

Y per lo tant, la Diputasió li prengué tots los motbles que ell tenia, que·ls tenia ab una casa que tenia parada a Esparaguera —que era per a aposentar lo matex rey—, y se deya que ell hi volia aposentar lo marquès de Las Velas. Y abans que no vinguesen ab axò, la Diputasió ho féu treginar tot a Barcelona —que n’i agué mols carros—, y ho aportaren a la Diputasió. Y avie-y molta llibreria y moltísims quadros, grans y xichs, tots de Roma, ab unes riques guarnisions daurades, que com ell era estat auditor de Rota en Roma, tenia molta cosa bona de Roma; y moltísim cuir[a]m de Gènova; y moltes cadires de cuyro vermell de Mascòvia, ab sarrells de seda carmesina, y totes tatxonades de tatxes daurades; y moltes altres coses que valien moltísims ducats. Y a sos parens los arrastà en Barcelona, ab bones manlleutes,³ que no se’n puguesen anar ab ell, y moltes altres penes.

1. El text de gran part d’aquest capítol i del següent, exceptuant alguns paràgrafs, segueix el fullet castellà Breve y Verdadera Relación de la entrada del Marques de los Veles en Cataluña, y la Retirada de Su Exercito de Barcelona. Tambien se dá cuenta de todo lo contenido en el monte de Monjuyque, y llano de Valldonzella, Barcelona, S. i J. Matevat, 1641 (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 2123).

2. Pau Duran, que s’instal·là a Tarragona, va morir a Arenys de la Noguera (Alta Ribagorça) el 1651. Sobre ell, vegeu Lluís Rourera, Pau Duran (1582-1651) i el capítol i el bisbat d’Urgell fins el Tractat dels Pirineus, Barcelona, 1987.

3. manlleutes: ‘fermances’.

      [103.] La protecsió de França

      Veyent-se la siutat de Barselona —y Prinsipat— tan atreballada y perseguida de aquestes guerras, alguns dies atràs se desliberà, la Siutat y Diputasió, de pendre per protector lo rey de França. Y de prompte li enviaren correu per a que, ab major vigilànsia, acudís en los socorros y ajuda de aquesta terra.

Y aprés, lo endamà que los castellans agueren romput a Martorell, que fou lo dimars als 22 de janer, tingueren Junta y Brasos, a la Siutat y Diputasió, per a veure lo que se avia de desliberar per a recuperar lo dany que avia de causar aquesta guerra, per a que avia de éser cosa llarga. Y axí se desliberà de prompte de fer compte de Barcelona lo rey de Fransa, y donar-li tot allò que lo rey de Espanya tenia en Catalunya, per a que aquestes coses anasen en son compte: que al poder de un rey, sols lo pot resistir un altro rey.¹ Y axí, lo feren compte tan solament a ell, de sa vida; y que si ell nos tractave bé, no u llevaríam a son fill per a donar-o a altra persona; però lo Prinsipat se aturava² aquexa juridicsió de poder mudar, si no·ns tractava bé. Y de prompte se mudà lo govern de Barcelona y la justísia, y feren senyós absoluts de la justítia lo diputat militar³ y lo conseller en cap⁴ y lo mosur De Plasís, lo qual feren tanbé governador de les armes. Y de prompte los fransesos se donaren molta presa en amenistrar les coses de la guerra. Que com ells són inteligens en la guerra més que nosaltros, ho guardarien millor y se sabrien fortificar més que nosaltros, y tanbé, com los anave interès de son rey, hi tenían millor diligènsia.

      Y de prompte, lo matex dia, lo mosur de Sarinyà y altros mosurs pràtichs, pujaren a Monjuïch y regonegueren aquelles trinxeres, lo qual eren totes falsificades y obra falsa, que tot era quantra nosaltros; que no avían fet sinó fortificar la part de la mar, que era lloch a ont no·s podia pujar, y avían [71v] dexat hubert la part de Port y de Santa Madrona y pertot allà a ont lo enemich podia pujar; que fou trasa de algun gran traÿdor, que totes les fortificasions eren en favor de l’enemich; que la Siutat hi avia gastat deu ho dotze mil ducats sense aprofitar cosa si no fou a la darreria, que feren un fortí junt a la torra, ab sos baluarts als cantons, que estava bé. Y axò encara ho feren per induir-o algunes bones persones, per tenir-ho guardat per una retirada, si a cas rompían les trinxeres. Y si aguesen agut de acabar les trinxeres que avían comensades, n’i avia per anys, acabar-o; y no y avia prou gent en Barcelona per a guarnir-les, que tot era trasió per traure la gent de siutat.

      Y com lo dit mosur hi pujà y véu la cosa com estave, tan mal ordenada, en lo punt y de prompte feren pujar tots los mestres de cases de Barcelona a Monjuïch, y féu acabar lo que era més nesesari, pus lo tems era curt, que ja lo enemich venia marxant. Y axí, féu acabar lo fortín de dalt de tot y fortificar-lo bé, que no estave acabat; que de nit y dia hi treballaven.

Y de prompte mudaren lo govern a Monjuïch, so és, lo