Gos Pudent. Colas Gutman

      

      Índex

       Coberta

       Gos pudent

       Crèdits

       En Gos Pudent surt a córrer món

       En Gos Pudent es

       En Gos Pudent al refugi

       En Gos Pudent

       En Gos Pudent salva els seus amics

       En Gos Pudent torna a casa

       Avui en Gos Pudent va a l’escola. Acon-

      En Colas va néixer a París l’any 1972. Va començar a explicar històries quan tenia deu anys i a l’escola li van demanar que fes una redacció a partir de la paraula «mosca». I com que tenia l’escriptura rere l’orella, ja no va parar. Des de llavors ha publicat una pila de llibres per a nens i nenes, i en molts d’ells hi surten mosques volant. La sèrie Gos Pudent és el seu èxit més important, i un dels personatges més entranyables de tota la seva obra.

      En Marc va néixer a Dijon l’any 1970. És il·lustrador, escriptor i dissenyador gràfic. Ha publicat desenes de llibres per a nens, entre els quals destaquen: La volta al món del Mouk (Cruïlla), Mai facis pessigolles al tigre (Libros del Zorro Rojo) o Mi amigo Barkus (Astronave). La sèrie Gos Pudent és un dels seus èxits més importants. Mai no havia dibuixat un gos tan pestilent i alhora tan adorable, i a qui li passen tantes coses. I les que li han de passar encara!

      Títol original: Chien Pourri

      Disseny de col·lecció i coberta: Setanta

       www.setanta.es

      © de la fotografia de Colas Gutman: D.R.

      © de la fotografia de Marc Boutavant: Chaplapla

      Text de Colas Gutman

      Il·lustracions de Marc Boutavant

      © 2013, l’école des loisirs, París

      Publicat amb l’acord d’Isabelle Torrubia Agencia Literaria

      © de la traducció: Isabel Obiols, 2019

      © de l’edició: Blackie Books S.L.U.

      Carrer Església, 4-10

      08024 Barcelona

       www.blackiebooks.org

       [email protected]

      Maquetació: Newcomlab

      Primera edició digital: febrer de 2020

      ISBN: 978-84-17552-45-9

      Tots els drets estan reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquest llibre per qualsevol mitjà o procediment, compresos la reprografia i el tractament informàtic, la fotocòpia o la gravació sense el permís dels titulars del copyright.

       En Ben, que va rescatar en Gos Pudent del cubell d’escombraries

       En Gos Pudent surt a córrer món

      En Gos Pudent va néixer en un cubell d’escombraries. La seva història ha fet córrer molts rumors: que els seus pares el van abandonar, que fa pudor de sardines i que no sap distingir la pota dreta de l’esquerra. Tot plegat és cert, però no és tota la veritat. En Gos Pudent també està ple de puces i a tot arreu on va l’acompanya el seu club de fans: les mosques.

      Però sota l’espessa capa de pèls i insectes d’aquest animaló tan atrotinat s’amaga un ésser tendre i amorós. No és estrany que de vegades es prengui a si mateix per un labrador. Per desgràcia, però, el seu aspecte de catifa esparracada espanta els nens més agosarats.

      En Gos Pudent comparteix cubell amb en Gatxafat, un altre desgraciat de la vida. Un camió el va atropellar quan era un gatet de tres mesos i per això ara és tan pla. És el millor amic d’en Gos Pudent, i li ensenya les coses importants, perquè la majoria de vegades en Gos Pudent no entén absolutament res.

      Un bon dia descobreixen un cordó de sabata fastigós al cubell i a en Gos Pudent se li acut una pregunta:

      —Escolta, Gatxafat, per què tots els gossos porten corretja?

      —Doncs perquè tenen amo!

      —I això què és?

      —No saps què és un amo?

      —No.

      A en Gos Pudent la seva ignorància li fa venir ganes de plorar. Pensa que tenir amo és una cosa important, i que tots els gossos en tenen menys ell. Esclar que tampoc sap què és un amo. Per consolar-se es cruspeix un iogurt caducat i la pell d’un plàtan passat.

      —No et preocupis, Gos Pudent, jo t’ho explico —procura tranquillitzar-lo en Gatxafat.

      Un cop ha escoltat el seu amic, i després d’endrapar tres pots de raviolis i escurar amb la llengua una llauna de foie-gras, en Gos Pudent pren una decisió: trobar un amo que se l’estimi, en tingui cura i li doni bon pinso.

      —Escolta, Gatxafat, tu saps si la gent llença amos a les escombraries?

      —No, Gos Pudent, si vols trobar un amo hauràs de sortir a córrer món.

      En Gos Pudent decideix llavors que és hora de posar-se en marxa, però abans promet a en Gatxafat que tornarà aviat i que quan ho faci li portarà una manxa de bicicleta per inflar el seu cos de gat esclafat. I així és com en Gos Pudent surt de les escombraries: decidit, brut com una guilla i amb el cap ple de pardals.