L'assassinat entès com una de les belles arts. Томас Де Квинси

és aquí on desemboca la reflexió que s’amaga darrere d’aquest fantàstic foc d’artificis lingüístic i que és el forat negre per on es desintegra la racionalitat pròpia de l’herència il·lustrada europea: tot és retòrica. Segons això, les coses no existeixen, sinó que existeix una forma de narrar-les, de fer-les reals a través del llenguatge. L’art no és art en si, és el comentari, l’hermenèutica sens fi de cada època i de cada lloc, de cada societat, en definitiva, el que formula i delimita l’existència de les formes artístiques.

      El «Primer article» va ser publicat per primera vegada el febrer del 1827 i el «Segon article», el novembre del 1839, tots dos al Blackwood’s Magazine i el «Postscriptum» a la Collective Edition, vol. IV, 1854. Després de comparar diversos originals, ja que De Quincey en va publicar més d’una versió en vida, m’he servit de l’edició On murder considered as one of the fine arts & on war: two essays (Doppler Press, Londres, 1980), extreta de The Collected Writings of Thomas De Quincey (Edimburg, 1890). D’altra banda, per a les citacions he utilitzat la traducció de Josep M. Boix i Serra d’El Paradís perdut de John Milton (Alpha, Barcelona, 1953) i les de Salvador Oliva de Hamlet i Enric VI (segona part) de William Shakespeare (Vicens-Vives, Barcelona, 2005 i 1990).

      Albert Mestres