MREADZ.COM - много разных книг на любой вкус
Скачивание или чтение онлайн электронных книг.El vestit nou de l'Emperador
Lemperador sestimava tant lelegància que no pensava en res més que en els vestits.No regnava, no anava de caça, només volia els teixits més preuats, els millors sastres, i vestits nous, cada cop més bonics.
La Ventafocs
Un mercader vidu tenia una filla. Perquè no estigués sola, lhome es va casar amb una dona que tenia dues filles. La dona era dolenta, i les filles, encara més.El pare sempre estava de viatge, i les tres tractaven malament la noia. Lobligaven a fer les feines més pesades.
En el umbral del futuro
En el umbral del futuro – es una colección de varios relatos cortos de índole variada en los que predomina la ciencia ficción distópica y cuyo nexo de unión es la experiencia del envejecimiento. Enfocada tanto en los protagonistas como en sus familiares, se muestra esta vivencia de una manera directa, enfatizando aquello que tiene de sobrecogedor, la ternura, el miedo y la incomprensión. En la mayoría de ellos, sin embargo, interviene un elemento que pretende romper la cadencia de lo narrado, una pátina de surrealismo que impregna la historia y que la dota de un significado menos obvio de lo que en principio pudiera colegirse, convirtiendo esta antología en una lectura apta para un amplio abanico de sensibilidades.
Cinco pruebas de la existencia de Dios
Cinco pruebas de la existencia de Dios recoge una exposición y una defensa detallada y actualizada de las cinco pruebas filosóficas más importantes de la historia a favor de la existencia de Dios. Asimismo aporta una respuesta clarividente a las principales objeciones que se han planteado contra ellas. Esta obra de E. Feser constituye además una defensa rigurosa y amplia de la teología natural tradicional. Su objetivo es claro: la existencia de Dios, como han enseñado grandes filósofos del pasado, puede establecerse con certeza por medio de argumentos puramente racionales. De este modo, sirve para refutar tanto el ateísmo como el fideísmo.
El hombre que no quería hacer el amor
Una extraña y obsesiva historia de amor en la que ambos amantes, aunque de muy diferentes formas, serán cómplices y culpables.
José María, un hombre de ambigua sexualidad y que vive al amparo de su madre, sufre un perpetuo conflicto: ama a las mujeres, pero rechaza una relación íntima, lo que le ha llevado a sus cuarenta y seis años a una escasa y difícil vida sentimental y a crearse un mundo ficticio. Cuando se entera de que Ana, una mujer amiga de su madre y de la que siempre estuvo enamorado, acaba de enviudar, empezará a llamarla y a salir con ella. Pero Ana, una conocida escritora de novelas de misterio, utilizará esta relación para la novela que está escribiendo. Cuando José María comprende que ha sido utilizado, decidirá vengarse. Pero de esta venganza no será el único culpable: Ana, que ha movido sutilmente los hilos, también está detrás.
Romper el corazón del mundo
Romper el corazón del mundo. Modos fugitivos de hacer teoría es una compilación de ensayos críticos escritos por la pensadora argentina y activista lesbiana val flores. La potencia poética y política de estos escritos radica en su intención profunda de dinamitar géneros, lenguajes y dicotomías para proponer una práctica del pensamiento como gesto de disidencia que provoque otros modos de habitar la teoría y el mundo.A lo largo de estas páginas, entretejido con múltiples referencias de teóricxs, poetas y activistas como Gloria Anzaldúa, Nelly Richard o Monique Wittig, el pensamiento de la autora compone una cartografía afectiva e inconmensurable a través de las palabras: sur, lesbiana, disidencia sexual, prosexo, exilio y tacto, que se vuelven preguntas a la intemperie.Romper el corazón del mundo es así una invitación a leer un libro como se hace un hueco […] Hacer un hueco, hacerse un huequito en el tiempo, para meterse entre el monte tupido de la lengua lesbiana y sureña de val flores
El flautista d'Hamelín
La ciutat dHamelín era molt bonica, però tenia dos defectes: els ciutadans eren molt avars, i hi havia moltíssimes rates. Nhi havia tantes, de rates, que fins i tot els gats havien marxat. Hi havia rates no sols als rebosts, sinó també a les cuines, als dormitoris i a les golfes.
El corb i la guineu
En una jornada destiu, un corb volava a la recerca dalguna cosa per menjar. Era gros, amb les plomes negres i el bec gris, i observava el camp que sestenia a sota seu.De tant en tant, aprofitant un corrent daire, senlairava més amunt per veure un territori més gran.
Els anys
A Els anys, Annie Ernaux construeix una narració personalíssima de sis dècades de la seva vida: dona veu a objectes, cançons, titulars de notícies o anuncis de cada moment històric, intercalant-hi textos del seu diari o la descripció de fotografies familiars. Crea, així, un model singular d'autobiografia, alhora subjectiva i impersonal, alhora privada i col·lectiva, amb un estil tan apassionat com aparentment objectiu. De fet, el fluir del temps és el gran personatge del llibre, en el qual totes les veus, imatges i fets conflueixen, brillen, passen i es dilueixen sense remissió.
Considerat un clàssic contemporani des de la seva publicació, Els anys ha constituït un enorme èxit literari i de vendes a França. Els anys ha guanyat els premis Marguerite Duras, Acadèmia Francesa, Lectors de Télégramme i Strega Europeu. Ha estat finalista del Man Booker Internacional. Ernaux ha merescut els premis Marguerite Yourcenar, Llengua Francesa i Formentor 2019 per la seva trajectòria literària.
"Sense discussió, un dels pocs grans llibres de la literatura contemporània." —Emmanuel Carrère
"La lectura d'Els anys és com obrir la caixa d'un tresor." —Los Angeles Review of Books
"Els anys és una revolució, no sols en l'art de l'autobiografia sinó en el propi art." —John Banville
"Un dels millors llibres que llegiràs mai." —Deborah Levy
Memòria de noia
És l'estiu de 1958. Lluny, per primera vegada, de la família mentre fa de monitora de colònies, una noia de divuit anys s'endinsa audaçment al món: l'amor i el sexe, el desconcert de ser jove, els remordiments, les ànsies de ser lliure i adult…
A Memòria de noia, Annie Ernaux rememora la seva primera nit amb un home, una nit que li deixarà una marca indeleble: durant dècades no es voldrà reconèixer en aquella «noia del 58». Fins que passats més de cinquanta anys es veurà, per fi, capaç d'enfrontar-s'hi —es capbussarà en fotos i cartes d'aquell temps, il·luminarà de nou els records refusats—, i escriurà aquestes pàgines esquitxades d'inquietuds i dolors secrets, de violència, vergonya i silencis, que són un retrat intimíssim de la seva joventut.
Ernaux ha merescut els premis de la Llengua Francesa, Marguerite Yourcenar i Formentor per la seva trajectòria literària.
"Annie Ernaux recorda els estupors i les tremolors de la seva carn i de la seva ànima de noia." – Le Figaro Littéraire "L'autora construeix una gran obra artística i carnal, tenyida d'incertesa." – Lire "Ernaux ha construït un estil propi, ha esberlat els límits entre la ficció, la realitat i la memòria subjectiva." – Júlia Costa, Llegir en cas d'incendi