La comunicació publicitària de les grans organitzacions no governamentals per al desenvolupament, és una manifestació més de l'expansió social de la marca en les societats postmodernes? Tot partint d'aquesta pregunta, aquest volum descriu i analitza els principals relats construïts pels anuncis de televisió de nou ONGD (Cruz Roja, Unicef, lntermón Oxfam, Médicos Sin Fronteras, Manos Unidas, Ayuda en Acción, lntervida, Anesvad i Africa Di recto) al llarg de dues dècades. A més, s'hi caracteritza el neorelat solidari com la narrativa que permet explicar bona part dels errors comunicatius de tota una època. L'objectiu fonamental del llibre és el d'analitzar la rellevància social i comunicativa de la publicitat neosolidària, i palesar la utilitat i la urgència de (re)pensar-la. Es tracta d'una proposta que obri noves vies d'investigació acadèmica i de reflexió ciutadana.
Este libro se propone aproximarse a una perspectiva formal y estructural centrada en la historieta, en los recursos con los que cuenta, los sistemas retóricos desarrollados por el cómic y el modo de mimesis, es decir la manera en la que se crea la ilusión de la reproducción de los acontecimientos que integran el relato. La historieta puede contemplarse en función de tres inscripciones fundamentales: la que surge de su pertenencia a la configuración visual secuencial; la que afecta a su forma plástica y nace de su capacidad para hibridar palabra y escritura y, finalmente, aquella que atañe a su difusión, a su lugar en el consumo de masas. A través del cuerpo de este breve compendio de aspectos formales, se propone una aproximación centrada en la técnica que medie entre la viñeta y los dos despliegues que dan pie a la configuración secuencial: la página y el álbum.
Després de la desfeta del valencianisme republicà com a conseqüència de la Guerra Civil, a finals dels anys cinquanta del segle XX la premsa valencianista reprèn la tradició històrica. Entre 1958 i 1987, anys que abracen el franquisme, la Transició i la primera legislatura autonòmica, van sorgir tot un seguit de revistes que empren el català com a element recuperador de la identitat valenciana. Publicacions com Gorg, Dos y Dos, Saó, Valencia Semanal, Trellat, Generalitat, L'Espill, l?Horta o El Temps, entre altres, configuren un nou teixit identitari que aglutinarà persones forjades en la lluita antifranquista i les plataformes democràtiques de la Transició, influenciades pel nou valencianisme articulat al voltant del pensament de Joan Fuster. Aquest moviment va dipositar en la premsa moltes de les esperances de normalització de la llengua.
Este libro recoge, en tres bloques generales, una extensa y detallada panorámica sobre la televisión pública en el escenario actual, afectado por una profunda crisis en el contexto presente, en varios niveles, desde el económico al de su propia legitimidad como servicio público en el escenario digital. Según los editores del volumen, la investigación en la historia y en el conocimiento del sistema comunicativo televisivo español y valenciano es fundamental para apuntar certeramente hacia un futuro mejor, aprendiendo de los errores cometidos. Estructurado en tres partes, el primer bloque recoge la evolución y el futuro del servicio público de la televisión, con un total de cuatro capítulos. El segundo bloque aborda el estudio de la crisis de Radiotelevisión Valenciana (RTVV) con tres capítulos dedicados a profundizar en las causas y consecuencias de su cierre. Finalmente, el último bloque aglutina cuatro trabajaos que versan sobre las gobernanzas de las televisiones públicas.
En la comunicació política, els partits i els líders han de construir una identitat que els dote d'una personalitat recognoscible, un relat propi i diferencial que connecte amb els electors i els involucre en els projectes polítics que presenten en les conteses electorals. Mitjançant l'anàlisi dels espots i la cartelleria de la formació política Iniciativa per Catalunya Verds (IC, ICV) des de la seva fundació el 1987 fins a les eleccions de 2012, els autors identifiquen el relat polític de la formació i presenten un model metodològic per a l'anàlisi dels missatges electorals en general.El volum va dirigit a totes aquelles persones interessades en l'estudi i la pràctica de la comunicació política, en els mètodes d'anàlisi i elaboració d'estratègies comunicatives així com aquelles que volen conèixer amb més amplitud i profunditat la història recent de la política catalana.
En el context de la crítica situació del periodisme al País Valencià, aquest llibre estudia i analitza el camp periodístic i els professionals de la informació, els emissors, els públics i la qualitat periodística. L'anàlisi mostra com l'impacte de la societat de la informació, la crisi del mercat publicitari i les polítiques de comunicació i culturals esdevenen factors determinants en la configuració i la pervivència dels espais comunicatius. Amb dades referides a premsa, ràdio, televisió i Internet es mostra l'evolució dels emissors i els públics al PV. Al capdavall, l'anomenada crisi del periodisme, lligada a la crisi econòmica, corrobora el principi segons el qual com més feblesa democràtica hi ha i més control polític dels mitjans, més greu és el descens de la qualitat periodística i de les condicions adients per al bon desenvolupament de la professió.
¿Cómo se definen los papeles del periodismo político y la comunicación política en la «trinchera comunicativa» de las democracias modernas? ¿Es el periodismo político un área especializada del periodismo? ¿Qué tiene de especial la relación del periodista político con sus fuentes? ¿Cuáles son sus valores profesionales y sus rutinas de trabajo? El periodista Salvador Enguix revisa el discurso académico sobre estas y otras cuestiones, proponiendo su relectura a la luz de su ejercicio profesional. El libro ofrece por primera vez una visión global de esta especialización periodística, integrando aspectos como las esferas informativas del periodismo político, su relación con los distintos modelos teóricos de democracia, la relación entre el periodista y sus fuentes, los valores deontológicos y las rutinas productivas así como los cambios dinámicos que imponen las tecnologías digitales.
A caballo entre la literatura, el periodismo y la comunicación audiovisual, muy distintos modos expresivos integran la palabra facticia contemporánea, cuya vocación mimética busca dar cuenta, por vía testimonial o documental, de las realidades en curso. Quince años después de la publicación de 'Literatura y periodismo. Una tradición de relaciones', aquel volumen ha crecido para convertirse en el que el lector tiene entre manos: no una mera segunda edición, sino una versión genuina, notablemente ampliada y puesta al día. El lector podrá encontrar buena parte del viejo libro en el nuevo, así pues, y conocer tanto las tradiciones heredadas como las tendencias más recientes. Pero la novedad y la médula de esta versión está en que el lector también podrá adentrarse en una sección teórica inicial que supera con creces la original.
La imagen en movimiento, que nació inaugurando un nuevo régimen de la representación visual, implica la aparición de una novedosa forma de retórica audiovisual que supera los límites del lenguaje cinematográfico clásico y favorece el desarrollo de formas de pensamiento inéditas que amplían el régimen del pensar basado en la palabra. Este volumen presenta una serie de aproximaciones a distintas facetas del fenómeno cinematográfico que van desde la práctica de las vanguardias, pasando por el acercamiento a cineastas relacionados con el ensayo fílmico, como Herzog, Farocki o Rossellini, así como por el análisis de territorios conectados con la memoria o con el cine popular. Mediante estos enfoques diversos, se cubren las distintas facetas del pensar cinematográfico, que van desde la posibilidad de un pensamiento esencialmente fílmico al desarrollo de un pensar con el cine.
Llengua, poder i comunicació conformen la tríada àuria que determina la supervivència i sostenibilitat de les cultures nacionals en un món global. Aquest volum pretén oferir una aproximació històrica al procés general de normalització del català en l'ecosistema comunicatiu de finals del segle XX i començaments del XXI. La tesi bàsica és que l'accés d'una comunitat com la catalana, requereix disposar d'un espai de comunicació propi. Aquest estudi d'història de la llengua pretén precisar la progressió del català en els mitjans tradicionals i en el nou entorn del ciberespai a partir de la Transició espanyola. Té en compte els diferents àmbits d'interès: l'evolució de la recerca, les polítiques de la llengua, la normalització en els grans mitjans, el nou ecosistema dels new media, els progressos en la definició i adopció del català estàndard, i fa un balanç per al final del període.