Sèrie Literatures
Скачать книги из серии Sèrie LiteraturesEl coronel Chabert
Donat per mort, el febrer de 1807, sobre el camp de batalla d'Eylau, a Prússia, el coronel Chabert, company d'armes de Napoleó, no pot tornar a París, després d'un llarg peregrinatge, fins al 1818, ja durant la Restauració monàrquica. Allà descobreix que la seva casa ha estat enderrocada, la seva fortuna repartida, i que la seva dona s'ha tornat a casar amb el comte Ferraud, home ben vist pel nou poder. Chabert apel·larà a la llei per mirar de recuperar el seu nom, el seu rang, els seus béns, la seva fortuna i la seva dona. Però el món s'ha capgirat, la societat ha canviat, la vida ha seguit el seu curs. Malgrat l'ajut del procurador Derville, Hyacinthe Chabert es deixa enganyar per la comtessa, però acaba refusant una «transacció» en què perdria el seu honor. Prefereix abandonar el lloc i no ser més que l'intern número 164, en l'anonimat d'un hospici per a vells.
La bèstia humana
Roubaud, sotscap de l'estació de tren de Le Havre, descobreix que la seva dona, Séverine, va tenir un afer, anys abans, amb Grandmorin, un dels directors de la companyia ferroviària. Després de forçar-la a confessar, Roubaud, que se sent humiliat, assassina Grandmorin en el trajecte de París cap a Le Havre. L'atzar fa que el crim sigui presenciat pel maquinista Jacques Lantier, víctima d'una malaltia hereditària que li desperta, amb el desig, una mania homicida cap a les dones, una mania que tracta de canalitzar a través de la relació, gairebé sexual, amb la seva màquina de tren, la Lison. Però Lantier aviat es veurà atrapat per la vinculació amb els Roubaud i, per a la seva dissort, esdevindrà l'amant de Séverine. La novel·la ha estat adaptada en diverses ocasions al cinema: destaquen sobretot les versions de Jean Renoir (1938) protagonitzada per Jean Gabin, i de Fritz Lang (1954) amb Glenn Ford en el paper principal.
La follia d'Almayer
Escrita el 1895, La follia d'Almayer va ser la primera novel·la de Conrad, i l'obra que el va decidir a deixar el mar per la literatura. La història transcorre en una zona inexplorada de l'illa de Borneo, a la vora del riu Pantai, on s'estableix el comerciant holandès Kaspar Almayer, casat amb una dona malaia que havia estat capturada en un vaixell pirata. L'objectiu d'Almayer és, un cop enriquit, marxar d'allà cap a Europa amb la seva filla Nina, però el seu projecte es veu frustrat quan ella s'enamora d'un nadiu, fill d'un poderós rajà. En aquesta primera novel·la, Conrad hi retrata un món, el dels mars del Sud, que havia conegut en la seva etapa a la Marina Mercant britànica, però al mateix temps ofereix una visió de l'imperialisme que s'allunya de la que havia caracteritzat el gènere de la ficció exòtica. Tot capgirant la percepció colonial dels indígenes com a éssers aptes per a ser conquerits, hi qüestiona l'actuació dels colonitzadors europeus, britànics i holandesos, de manera que mostra la seva fortalesa com a debilitat, els seus somnis com a follia. El llibre va ser portat al cinema el 2011 per la prestigiosa directora belga Chantal Akerman.
Flush
Una biografia imaginativa i ben original d'un gos anomenat Flush, un cocker spaniel que és adoptat per la poetessa Elizabeth Barrett Browning i que va a viure amb ella a Londres, lluny de l'ambient rural on shavia criat. A mesura que conviuen, Flush connecta emocionalment i espiritualment amb la poetessa i tots dos comencen a entendres malgrat les barreres del llenguatge. Per a Flush les olors són poesia, però per a Elizabeth la poesia és impossible sense paraules. A través d'aquests dos personatges, mestressa i gos, Woolf verbalitza les seves preocupacions existencials sobre la condició de la dona intel·lectual i ens ofereix una visió crítica sobre l'Anglaterra victoriana, amb la condició de la dona i de la classe social com a eixos.
Els últims dies d'Immanuel Kant
Thomas De Quincey considerava que la intel·ligència humana no havia assolit mai l'alçada que va atènyer amb Immanuel Kant, un del filòsofs més influents de tots els temps. I tanmateix la intel·ligència humana, fins i tot quan arriba tan amunt, no solament és mortal sinó que pot decaure, envellir, tornar-se decrèpita. Llavors, De Quincey experimenta encara més afecte per aquesta claror suprema, just en el moment en què vacil·la. En segueix les palpitacions. Anota l'hora en què Kant deixa de poder crear idees generals i ordena falsament els fets de la natura. Certifica el moment en què la seva memòria defalleix i l'instant en què la seva facultat de reconèixer s'extingeix. Pinta els quadres successius del seu deteriorament físic, fins a l'agonia, fins a la darrera espurna de consciència, fins al sospir final. D'aquesta manera, el relat dels últims dies d'Immanuel Kant esdevé un llibre universal sobre la decrepitud que pot colpejar a tothom, independentment del seu geni.
Memòria personal
Arran d'un suggeriment amistós, Joseph Conrad exposa, amb una admirable sinceritat, el seu retrat com a home i com a escriptor. L'autor es despulla del vel propi de la ficció novel·lesca i, indagant en la seva memòria, descriu, amb un gran detallisme, escenes íntimes rellevants per a ell. En aquest exercici autobiogràfic Conrad interpel·la directament el lector, mostrant-se ben conscient de la seva presència. Hi trobem una perfecta descripció de com ha nascut el seu món fictici en paral·lel a la seva condició d'escriptor, mentre que el relat de la seva formació vital l'allunyament del món familiar i les primeres experiències al mar alimenta les seves reflexions filosòfiques sobre la condició humana i el sentit de l'existència.
Adolphe
Adolphe és un jove de vint-i-dos anys que tot just ha acabat els estudis a la universitat i que sembla destinat a iniciar una carrera brillant. Tanmateix, es mostra indolent i no dubta a manifestar en públic un humor càustic. Establert a la petita cort d'un príncep alemany, es proposa, gairebé com un joc, seduir una dona deu anys més gran, Ellénore, l'amant polonesa d'un noble local. Però un cop l'ha seduïda, Adolphe se n'enamora perdudament. La seva relació illícita els aïlla dels seus amics i de la societat en general, fins al punt que esdevé absolutament ofegadora, asfixiant. Petita obra mestra del romanticisme europeu, la narració d'aquesta història d'amor dissortada, presentada com una confessió en primera persona, evita tot tipus d'exteriors i se centra únicament a detallar els sentiments i els estats d'ànim de la parella protagonista, en el que ha estat considerat com un precedent de la novel·la psicològica.