Crònica. Volum III. Miquel Parets

      CRÒNICA

      ELS NOSTRES CLÀSSICS

      AUTORS MODERNS

      VOLUM 9

      Aquesta edició ha rebut un ajut de:

      Primera edició: setembre de 2020

      © de l’edició, hereus de M. Rosa Margalef, 2020 © de les notes històriques, Antoni Simon, 2020 Reservats tots els drets d’aquesta edició: EDITORIAL BARCINO, S.A. www.editorialbarcino.cat Edició núm. 864

       Dipòsit legal: B. 12714-2020 ISBN (obra completa en paper): 978-84-7226-768-8 ISBN (volum III): 978-84-7226-860-9 Revisió de l’original: Raquel Parera Correcció de proves: Natàlia Cerezo Compost per MARQUÈS, S.L. Meridiana, 354. 08027 Barcelona Producció de l’ePub: booqlab

       A la memòria de M. Rosa Margalef (1936-2020)

      CRÒNICA

      LLIBRE SEGON

A ont¹ se van continuant los sucsesos de Cataluña, particularment de tot lo que ha sucseÿt en Barselona, diada per diada, comensant als 15 de agost any 1645.²

En lo llibre que tinch acabat primer, dóna fi sa istòria el rendiment de la vila de Balaguer, que fou als 19 del mes de octubre 1645.³ Y en dit tems, estant lo compte de Aucourt, Enrich de Lorena,⁴ prínsep de sanch y cavallerís major de sa magestat crestianísima, virey y capità general en lo Prinsipat de Catalunya y Comtat de Roselló y Serdanya, estant dit senyor en dita campanya de Balaguer, sucseý en Barselona lo següent.

1. A ont: al ms. «AhONT», amb la hac afegida a la interlínia per una mà posterior.

2. A continuació hi ha una línia de text afegit per una mà posterior: «Lo autor de aquest llibre 2 y del primer, segons se ha averiguat de lo que nota a la fi, és Miquel Prats, assaonador», amb «assaonador» ratllat.

3. La mateixa mà ha resseguit, i de vegades rectificat, algunes paraules de les primeres línies del text de Parets; assenyalem aquestes paraules en cursiva: «En lo llibre que tinch acabat primer, dóna fi la istòria al rendiment de la ciutat de Balaguer. Fou al 19 del mes de octubre 1645.»

4. Enric de Lorena, comte d’Harcourt (1601-1666), mariscal de França. Fou virrei de Catalunya entre el març de 1645 i l’abril de 1647.

      [1.] De com l’armada de mar del rey de Castella se posà devant Barselona, y se donà avís de la trasió se avia ordenada dins Barselona, y per lo que dita armada era vinguda assí en Barselona

Avent guanyat lo compte de Aucourt aquella tan gran batalla en lo pla de Llorens, junt a Balaguer, que fou als 22 de juny 1645; y avent rendit lo marquès¹ de Mortara² y molts altros cabos, y serca de tres mil infans, del qual se’n fa mensió en l’altro llibre; y com avien trets los cabos prinsipals de Barcelona, y avien-hi dexada la demés soldadesca, los quals estaven: los més granats, a la presó, y los demés estaven a la Draçana ab molt bones guardes.³ Y com sa alteza, des de la campanya, tenia molt bones espies per totes parts, tingué notísia de que en Tarragona avia de arribar una armada de mar de 34 vaxells y 23 galeres,⁴ y que avían de venir devant Barselona. Y en lo punt ho sabé, envià de prompte, en Barcelona, un cabo de confiança, que fou lo compte Xabot,⁵ ab alguns ordes per los senyós consellés, donant-los avís del que passave. Y a penas fou assí en Barselona lo dit compte Xabot, lo matí de Nostra Senyora de Agost, que fou als 15 de agost 1645, la dita armada aparagué devant Barselona y donà fondo devant la siutat. Y en lo punt que veren que Monjuïch la asenyalà, tement-se del que podia sucseir, dividiren los castellans de la Draçana per diferens puestos, los quals feren anar, la major part, tancats a l’Estudi Nou⁶ y al Corralet⁷ de prop de dit Estudi, ab companyes de la Siutat que, de nits y de dies, los estaven ben guardant. Lo qual anaven dos tèrsios cada dia, que estaven vint-i-quatre oras, los quals guardaven tots los baluarts y muralles y demés llochs perillosos de la siutat, com és: Casa de la Siutat, y Sala de les Armes,⁸ y Portal de Mar y altres llochs, tement-se de alguna trasió ho motí, que ja sa alteza ne tenia alguna notísia des de la campanya. Y també tota la demés gent estave alerta, y no dexaven acostar ningú per les muralles que aportàs capa, sinó en cos y no gaira aflotats.⁹ Y totom estave molt alerta, y les rondes anaven molt espesses; y los matexos consellés y governador rondaven manant molt lo cuydado.

Y axí, l’armada estigué devant Barselona dos dies, avent-hi galeres de una part y altra, que anaven cos[t]egant.¹⁰ Ja prengueren algunes barques de la costa que no pugueren tenir avís, però dexaren la gent, que no feren mal a ningú. Y axí estigueren dos dies, que no se’ls tirà un tir, y passats dos dies feren vela y se n’anaren devés llevant, lo qual estave avisada tota la costa que totom se tingués bon compte. Y aprés, passats quatre dies, tornà dita armada devant Barcelona.¹¹ Y axí anave de llevant a ponent, que estigué sis o set dies que tots los dies se veya, matí ho vespre, que Montjuïch sempre l’asenyalava.¹² Y aprés se n’anà devés Terragona y no·s va vèurer més, estant sempre les guardes ab molta vigilànsia.

Aprés que dita armada fou fora, la gent estave tota suspesa: què era lo que podia sercar dita armada, que no podia éser que rodàs sens causa. Y axí saberen, per algunes vies, que dins Barcelona hi avia una gran trasió que y sabien molta gent grossa de Barcelona. Lo modo de dita trassió avia de ésser de aquesta manera: [1v] que tenien contaminada molta gent per fora ciutat, ab sos cabos, los quals eren gent persalitària¹³ que tenien molts fadrins que, en cridar-los ells, los seguien; y aquestos avien de entrar en Barselona —cada cabo ab sa gent—, los huns de Vallès, altros de Mataró y altros de la costa, de modo que·s deyen que, aquexos de defora, avían de éser tres ho quatre mil hòmens; y per a que tots no sabesen lo secret de la vellaqueria —que no la sabien sinó alguns cabos—, los feyen venir ab títol de que Barselona estave molt apretada, y que los enemichs castellans la tenían sitiada per mar y que la siutat demanave socorro; y, de aquex modo, la gent vindria de millor gana, y aprés que aquexa gent fóra estada dins Barcelona, los