Crònica Volum II. Miquel Parets

a enbarcar-se a la Roxela ab algun vaxel, fins a Portugal; que per la costa de Espanya ja·s veu que no s’i podia passar.

Y arribaren en Lisboa (com aprés se sabé) a la Semana Santa.¹ Y restà, lo vaxell que anaven, entre la fortaleza de Beleem y de Sangian;² y donaren avís al rey de com era arribat. Y al punt que lo rey sabé la vinguda, manà a sa galera reyal que l’aportàs; y fou rebut ab molta festa y aplauso.³ Y parlant ab lo rey, li manà que·s cubrís y li donà cadira y lo manà [76v] asentar-se; y axí donà la enbaxada. Y aprés lo acompanyaren los idalgos y los grandes fins als palàsios de Jaque Jaques, que estan junt a Sant Pablo,⁴ a ont li manà lo rey aposentar y li envià la plata y llit y demés alajes de casa y estat que tenia en Bargansa, esent duch. Convidà’l a menyar y menjà en lo rey, en sa taula;⁵ y estant algun tant desganat en lo llit, anà lo rey en persona —no una, mes tres vegades— a son palàsio a visitar-lo. Quant lo dit enbaxador hix fora, li envia, lo rey, lo seu matex cotxo. Quant lo rey anà a caçà a una quinta y lloch anomenat Pancas, anà lo enbaxador ab ell y manjaren juns. Fou,⁶ lo enbaxador, visitat de tots los idalgos y grandes de la cort, y sempre l’acompanyaven mols cavallés, y sa casa sempre estava plena de idalgos. Finalment, fou gran alegria dels portugesos vèurer en Lisboa enbaxador de Catalunya; y tots li ensenyaven gran amor, y ab rahó, pus lo matex ensènyan los nobles catalans als portuguesos. Tot vulla Déu sia per son servey y major unió, pau y concòrdia.

1. La Setmana Santa de 1641 fou del 25 al 31 de març. La visita és detallada als fullets Relación verdadera del recibimiento que el rey de Portugal don Juan IIII hizo al embajador del Principado de Cataluña..., Barcelona, Gabriel Nogués, 1641, i Carta enviada de Portugal en Barcelona a un cavaller de dita ciutat..., Barcelona, Gabriel Nogués, 1641. Aquests fullets, dels quals Parets extreu la informació, són reproduïts per Henry Ettinghausen, La Guerra dels Segadors a través de la premsa de l’època, 4 vols., Barcelona, 1993, vol. III, pp. 1446-1456.

2. «tingueren de desembarcar a tres lleguas de Lisboa ab un lloch ques diu Carcañis», H. Ettinghausen, La Guerra dels Segadors..., op. cit., vol. III, p. 1451. Entenem que es tracta de Cascais.

3. «los carrers hont passaven no cabia la gent, tota amostrant grandíssima alegria, cridant viva el Rey don Joan, y viva Catalunya, y muyran los Castellans, asso desdel xich fins al gran», ibid., p. 1453.

4. «y·ns dugueren a unas casas que son en lo arreval de Lisboa y allí aposentaren lo senyor Embaxador», ibid., p. 1452.

5. «assi estam a gasto del Rey ahont se li dona cada dia a dinar, y sopar, setze o divuyt plats diferents, sense los llevants y los dolços», ibid., p. 1452.

6. Fou: al ms. «foun».

      [108.] De com entrà lo mosur de La Mota en Barselona

Tenint avís la siutat de Barcelona que lo mosur de La Mota¹ venia, per orde del rey de França, en Catalunya per a amenistrar les armes y éser general de son exèrsit en Catalunya, y venia ab molta gent de peu y de cavall, se tractà la entrada per a dimecres, als 20 de fabrer 1641.

Y axí, al després de dinar, la Siutat féu prevenir moltes companyes, asenyalant los puestos per allà a ont avia de pasar; y va entrar per lo Portal Nou. Y axí, a la tarda, a les tres ores, lo isqueren a rebre lo senyor diputat Francesc de Tamarit, diputat militar —y lo eclesiàstich no y era, per quant estave dolent, y lo diputat reyal era en Lleyda—; y axí hisqueren los oïdós que s’i trobaven, y tanbé hisqué lo governador de les armes de Barcelona, don Miquel Torroella,² de l’àbit de Sant Juan, ab molta cavalleria de Barcelona, que alesores comensaven a demostrar-se. Y hisqueren ab trompetes y les mases dels diputats, y moltísim concurs de gent que y avia; y anaren a rèbrer-lo fins passada la Creu de Sant Fransischo.³ Entre la Creu y lo molí d’en Carbonell se encontraren. Y ell venia ab dues trompetes devant y ab alguna vintena de mosurs de compte, molt ben posats, y alguns alecaios y criats; de modo que venia molt a la ligera. Y com se encontraren, tots baxaren de cavall y se feren grans cortesies y acatamens; y aprés tornaren a pujar a cavall. Era lo mosur de La Mota un omo molt prim y gran y molt polit, ab una bella caballera rossa com un fil de or; vestit ab sa usansa, no molt costós lo vestit, per ser presona tan prensipal.

Y axí, tornant a la entrada, quant foren tornats a pujar a cavall, lo diputat militar se’l posà a mà dreta, anant devant les trompetes y mols cavallés; y aprés venia ell ab lo diputat, aportant sempre lo sombrero a la mà, fen mols acatamens a totom. Y pertot allà a ont passave era tot companyes de les comfraries, sempre tirant. Y entrà per lo Portal Nou y per devant Sant Culgat y capella d’en Marcús, y per lo carrer de Moncada y Born, y per los Canvis y carrer Ample, y devan Casa la Siutat y la Seu y plasa Nova. Y anà a posar a la plasa de Sant·Ana, a casa de don Pedro Reguer,⁴ a ont fou ben aposentat y ben agasajat, comforme los paramens té aquella casa; fent-li posar la Siutat una companya de guarda tots los dies, a bé que ell aprés no u volgué; que no volgué que los ofisials se destorbasen que no fos més manester. Y axí, allí tingué moltes vesites dels consellés y diputats y cavallés de Barselona. Y axí matex, ell anà moltes vegades a la Diputasió y Casa la Siutat; y era un bon catòlich, vesitant molt les iglésies. Y axí estave ab molt contento de totom. [77r]

1. Philippe de La Mothe-Houdancourt (1605-1657) va ser nomenat, el gener de 1641, cap de l’exèrcit francès que operava a Catalunya. El 20 de febrer va arribar a Barcelona. La Mothe, mariscal de França, tenia una llarga experiència a Lorena, els Països Baixos, Alemanya, Borgonya i Itàlia.

2. Miquel Torrelles i Sentmenat, frare santjoanista i governador de les armes de Barcelona, del braç eclesiàstic.

3. Creu de Sant Fransischo: l’antiga creu del coll de la Celada (s. XIV), «fora del Portal Nou deçà lo molí d’en Carbonell», en el camí d’Horta, en ser reconstruïda al s. XVI fou anomenada creu de Sant Francesc (Agustí Duran i Sanpere, Barcelona i la seva història, 3 vols., Barcelona, 1972-1975, vol. I, pp. 613-616).

4. Pere Reguer i de Ferrer, senyor de Vilagrasa.

      [109.] De com morí lo diputat eclesiàstich Pau Claris

Ab molta rahó se pot dir que lo diputat Pau Claris, diputat eclesiàstich, fou la redemsió y amparo de Catalunya, pus ell fou lo que aportave lo timó de tot y lo que feya més, ab sa presènsia y bona doctrina, que altros ab dinés. Com se demostrà ab la vigilànsia y cuydado sempre tingué en los negosis de les guerres, axí en aportar los negosis de Espanya madurament, anant