Kid i la Cimera dels animals. Gwenaël David

      

PRÒLEG	La Kid
U	Demà
DOS	En ruta
TRES	La Cimera
QUATRE	Cossos i sorolls
CINC	Bum
SIS	Sortir?
SET	El punt
VUIT	El recinte
NOU	Quin animal soc?
DEU	El comando ocell
ONZE	El castell
DOTZE	El gat
TRETZE	La temptativa
CATORZE	Humana
QUINZE	Xiclet i vis
SETZE	El ventilador
DISSET	Quatre dies
DIVUIT	Fred i calent
DINOU	La cuca de llum
VINT	La clausura
EPÍLEG	La Kid, després…
GLOSSARI	Uns quants animals presents a la Cimera de les Espècies

      PRÒLEG

      LA KID

      Conec bé la Kid. Anàvem al mateix institut i el 2030 vam coincidir a la mateixa classe. Em sembla que fèiem sisè, però no he tingut mai tanta memòria com ella. Sempre hem estat bones amigues i, tot i que tenim vides molt diferents, hem aconseguit veure’ns sovint. Si l’hagués de definir, diria que la Kid té braços de mico, un nassiró de mallerenga, potes d’ocapi dins dels seus pantalons de la sort i fins i tot un pessic d’ADN de virus.

      No fa pas gaire, durant l’enèsima tempesta magnètica, la llum se’n va anar mentre xarrupàvem te del Labrador en una tassa. L’avaria elèctrica va durar unes quantes hores. Va ser una estona meravellosa. L’obscuritat va il·luminar, en la Kid, el record d’aquell any 2030.

      En aquell temps, la humanitat travessava un període estrany. Tothom sabia que alguna cosa s’acabava d’esfondrar, que als oceans, als boscos, als camps, a les ciutats, als núvols, a les pluges, a les pedres, als animals, als rius i a les plantes se’ls acabava l’alè. Algunes criatures se n’anaven, ens deixaven sols, unes altres anunciaven la partença imminent. Insectes, ocells, amfibis, mamífers, mol·luscs,