Per la reixeta. Albert Toldrà i Vilardell

Читать онлайн.
Название Per la reixeta
Автор произведения Albert Toldrà i Vilardell
Жанр Документальная литература
Серия Historia
Издательство Документальная литература
Год выпуска 0
isbn 9788491341185



Скачать книгу

Ventura Mascarell, franciscà, és denunciat el 1794 per Josepa Torres, de València, la qual diu que, en acabant de confessar-se, ell la fa anar a la porteria del convent, on s’asseu al seu costat i li demana: «¿Qué tal de salud? Y diciendo y haciendo, la metió su mano vajo faldas hasta tocarla sus partes venéreas, y la dio un ósculo, cuios ademanes observados por la delatora, marchó atónita».46

      Un cas interessant i hiperbòlic, que toca diferents aspectes de la sol·licitació, és el de fra Juan García, franciscà, que fa de confessor successivament a Requena, Alcalá de la Vega i Castielfabib. La documentació comença amb la denúncia, el 1745, d’Antonia de la Plaza, de Requena, mitjançant el seu confessor, mossèn Alonso Duque. Antonia conta com fra Juan, amb qui havien estat amics de la infància, li va dir en una ocasió: «Ha, si yo te hubiera podido pillar. Y le parece también que dijo: No te me hubieras escapado». L’any següent un ciutadà indignat de Requena, Pedro Pertusa, escriu als inquisidors denunciant que una antiga criada seua, Juliana Martínez, deia que algunes confessades de fra Juan no volien tornar a confessar-se amb ell «por averles preguntado de los encages y de los pechos y le pareze que también dijo metía el dedo por la zelosía del Confesionario para tocarles los pechos y cara y otras cosas». De seguida és interrogada Juliana per mossèn Alonso, ara comissari inquisitorial, però tot és sumament indirecte: Juliana ha sentit dir a la seua tia Josefa que dues nebodes del llicenciat Pedro López deien que en confessió fra Juan «entraba los dedos por la rexilla del confesionario para tocar los encages». A continuació mossèn Alonso interroga Josepa Sánchez, la tia de Juliana, que remet a altres dones, i així fins que perd el fil i s’extingeixen les investigacions. Maledicència, sembla.

      Passem a l’any 1748. Fra Juan rau ara al convent de Castielfabib, al Racó d’Ademús. María Ortega, d’Alcalá de la Vega, es presenta al pàrroc de San Martín, mossèn Diego Martínez, per denunciar que fra Juan, en confessar-li «llanezas de juegos y tocamientos de pechos y ósculos que avía tenido con zierto sugeto», tot rient li havia dit: «Es bueno que quiera usted con todos y no quiera usted conmigo». Dos mesos després, fra Juan, ensumant-se la delació de Maria, es presenta a la Inquisició de Conca per fer una espontània, en què confessa exclusivament aquest afer: «Será bueno que con todos tenga tocamiento y no conmigo, lo que dijo este con fin torpe por [...] haver oido algunas desembolturas de ella». Al capdavall, el monjo «duda si tubo algún tocamiento de pechos con dicha moza en esta ocasión».

      Encetat el procés per sol·licitació, es torna a interrogar Antonia de la Plaza, que ara reconeix que havia tingut amb ell, de joves, essent fra Juan encara seglar, «algunas llanezas y juegos indecentes», això sí, a la sagristia de l’església. Fra Juan comença a confessar als inquisidors, ara ja de València. A Castielfabib, en confessar una xica «al parecer de dose a trese años [...] tratando del sexto precepto y diciendo ella: Acúsome de que los mosos la tocavan los pelos de sus partes verendas. La dixo: No se dexe tocar de ninguno los pelos, e imbíeles a travajar. Y añadió: ¿Que tiene pelos? Lo que no respondió dicha muger».

      En l’audiència següent, fra Juan s’ensorra i reconeix cinc sol·licitacions més, a Requena i Castielfabib. A una dona, casada, li amolla en confessió: «Usted está expuesta a todos, ¿y si fuera yo?». Més tard, a la porteria del convent, «tuvo algunas llanezas con ella e intentos de tocamientos impuros, con expressiones amatorias, pero resistiéndose ella, cessó la conversación». Amb una criada forastera, «con la que antes havía tenido algunas llanezas impuras», després de confessar-la, a la sagristia «tuvo tactos impuros con ella de passo», i al cap d’uns dies, a casa d’ella, «ósculos y tactos impúdicos». A Francisca, vídua d’un pastor, «con la qual antes de ser Confessor avía tenido algunas llanezas impuras», se li presenta a casa «y tuvo con ella acción inhonesta con intento de tener cópula, a que ella resistió diciendo que estava con la mala semana». I finalment, amb la seua pròpia cunyada, vídua del germà de fra Juan, actualment casada amb un pastor, «algunas llanezas impuras o ilícitas».

      Ja el 1749, el comissari de Castielfabib, mossèn Antonio López, interroga María Ortega, que ara reconeix que, havent-se presentat fra Juan en sa casa amb l’excusa de lliurar-li «una buelta de longaniza», havia tingut amb ella «unos tocamientos en varias partes del cuerpo, y uno en sus partes venéreas». I a Jerónima Pérez, ara de quinze anys, que confirma allò confessat per fra Juan: la pregunta «¿Que tiene pelos?». La xica hi afegeix que és veu comuna que «ninguna muger se podía confesar con dicho fray Juan, porque era hun pícaro en el confesionario». D’altra banda, a Requena són interrogades María Ramírez, vídua, que diu que fra Juan «hizo algunas acciones deshonestas con ella, como la de querer levantarle las sayas y entrar la mano por debajo»; Ana García, que conta com el confessor havia demanat a Ana Martínez la Roja que «quando venía su marido a dormir con ella, quántas veces tenía parte con ella». I, finalment, Isabel Picazo voluntàriament denuncia que fra Juan, «llegando al Sexto, la preguntó si se tocaba sus partes verendas, si se limpiaba quando hacía aguas menores, o si algún mozo o casado se las avía tocado».47

      També freqüentment el confessor fa que la penitent el toque o el masturbe. La masturbació, mollities, és ja de per si un pecat mortal, més greu encara que la fornicació, segons alguns teòlegs. Al confessionari freqüentment no s’arriba a completar; de vegades el confessor fa posar a la penitent la mà damunt del seu sexe mentre la confessa. Així, Tomasa Arganza, de València, denuncia l’any 1657 dos sol·licitadors: un anònim mercedari, el qual pretenia «meterla a esta la mano en los pechos, y esta no lo permitió, y también le pidió dicho religioso le metiesse la mano en sus vergüenzas», i fra T. Navarrete, franciscà, el qual «le pidió a esta que le metiesse la mano debajo de los hábitos, azia la parte de sus vergüenzas».48

      L’any 1716 Antònia Gomis, d’Albalat de la Ribera, denuncia retrospectivament uns fets ocorreguts a Cullera amb l’agustí fra Andreu Bernabeu fa uns vint-i-un anys –sobre el 1695–, quan ella en tenia onze. Després de la confessió, fra Andreu «la mandava que le tocase sus partes verendas con sus proprias manos, lo que le sucedió unas diez o doze vezes». No content amb això, venia a «solicitarla después en su casa a cosas torpes». En una ocasió, «junto a la capilla de Santa Rita, tomándola de la mantilla con alguna violencia, la metió sus manos por baxo las enaguas hasta tocarle sus partes verendas, pero esto fue estando drechos los dos».49

      L’acusació fiscal del 1705 contra fra Jeroni Alminyana, de Xàtiva, reproduïda en la sentència, ens informa que és acusat d’haver sol·licitat unes vint-idos dones, entre les quals hi havia xiquetes. Vegem-ne alguns casos. Amb una, diverses vegades després de confessar-la li havia «puesto sus manos en los pechos, tocándoselos y diziéndola: Pobrecita, cómo estás flaquita, que es pecado teniendo tan buena cara». En una altra ocasió, també després de confessar-la,

      besándola y dándola algunos vocados a los lavios, poniendo su lengua en la voca de dicha mujer, y haziendo que ella con él hiziese lo mismo, y la puso las manos en los pechos, que tocó, y por encima la ropa la tocava las piernas y muslos, pidiéndola se dexara tocar la pierna por debaxo de la ropa, y la hizo instancias por tres o quatro vezes, queriéndola tomar de la mano, pidiéndosela, a que la mujer se havía resistido, conociendo era con la mala intención de cometer mayores torpezas.

      En un dels casos, el fiscal narra com,

      al tiempo que en el mismo confesonario este reo confesava a otra, estando dicha mujer arrodillada por un lado, este reo con su rodilla, y por encima de la ropa, la avía tocado azia sus partes femíneas, estragándoselas con dicha rodilla y con la mano, y que acavada de confesar la otra mujer, avia confesado y absuelto a esta sacramentalmente.50

      Fra Agustí Cabades és denunciat també per diverses dones. Rosa Eiximeno, soltera de València, ho fa el 1784: fra Agustí, a la porteria del convent, «tomó este la mano a la doncella y se la arrimó el Padre Maestro a su cintura». Més tard, el 1788, interrogat pel comissari, fra Agustí confessa alguns dels seus delictes: amb Rosa, segons ell, «tuvo con ella cierto desliz»; a una tal Francesca, casada, li proposa en confessió «si con él tendría cierta llaneza torpe, [...] lo que fue motivo para que la dicha muger se descubriera los pechos». Al cap d’uns dies, «movido el declarante