Els llibres de Consells de la vila de Castelló V. AAVV

«comprar e portar al dit papa viures e altres coses necessàries per a la vida cotidiana de aquell». Era, però, l’inici d’un confinament que ja no cessaria fins a la mort de l’ancià i pretés pontífex uns anys més tard. Com hem vist, alguns traços de la seua història i de la seua vida, però també, encara en molta major mesura, dels habitants de la vila de Castelló tenen el seu reflex en els llibres ací editats.

      VICENT BAYDAL

      Professor Ajudant Doctor d’Història del Dret

      Universitat Jaume I de Castelló

      LLEDÓ RUIZ DOMINGO

      Historiadora

      CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ I EDICIÓ

      1. Es conserven les grafies tradicionals.

      2. Es puntuen i separen les paraules segons les convencions de la llengua moderna.

      3. S’accentua el text d’acord amb les regles ortogràfiques vigents.

      4. Es respecten les grafies originals, però regularitzem i/j, f/s, u/v i c/ç, d’acord amb els usos actuals. Per a les parts en llatí, igualment es procedirà amb la c/t davant d’i seguida de vocal, que es redueix a la forma c: Valencia, Valencie…

      5. Simplificació de les consonants dobles a inici de paraula només.

      6. Se substitueix ll per l·l, quan aquestes grafies tenen valor geminat.

      7. S’aplica el criteri normatiu de l’ús de majúscules i minúscules.

      8. S’usa la dièresi i el guionet d’acord amb la normativa actual.

      9. Es despleguen les sigles i les abreviatures. En el cas de noms propis representats per una inicial, es desenvolupa el nom complet entre parèntesi: R(amon).

      10. S’empra l’apòstrof d’acord amb la normativa actual.

      11. Les formes verbals del verb ‘haver’: ‘ha’ ‘he’, quan no duen la ‘h’, van accentuades de la següent manera: ‘à’ i ‘é’.

      12. S’empra el punt volat per a indicar l’elisió de vocals en aquelles reduccions que no tenen actualment representació gràfica en la normativa actual.

      13. Les xifres romanes van en versaleta i entre dos punts: .III., .IIIIº., .Vª., .II^M .

      14. Les paraules, frases o paràgrafs escrits en llengua diferent a la principal del document van en cursiva.

      15. Les lletres o mots omesos per l’escrivà i indispensables per al sentit, els quals són restituïts per l’editor, van entre parèntesis angulars < >.

      16. Les lletres o mots que falten per deteriorament del document o forats van entre claudàtors [abc].

      17. La indicació d’un blanc s’indica: (en blanc). Si és un manuscrit i hi ha un full en blanc, s’indica: ||^5r (en blanc).

      18. Les indicacions com (sic) van entre paréntesis redons.

      19. Les lectures dificultoses o no segures que sí poden restituir-se pel significat o per aparèixer en altre apartat del document van entre claudàtors amb tres punts […]. També pot advertir-se mitjançant un signe d’interrogació.

      20. Les notes i mots al marge del document, la indicació d’un símbol o dibuix, així com els ratllats en el text van en nota a peu de pàgina.

      21. Els interliniats van al seu lloc natural en la frase indicats amb les dues barres inclinades d’aquesta manera: \abc/.

      22. Cal indicar que el desenvolupament d’algunes abreviatures és en part dubtós atenent la fonètica de l’època. Hem unificat la transcripció de la darrera vocal de la tercera persona del singular del present d’indicatiu amb la lletra «e» perquè, en els casos en que hi apareix complet el verb, així ho fan els manuscrits. Per la mateixa raó d’aparèixer en alguna ocasió la paraula completa, hem desenvolupat «voluntat» i no «volentat»; «Guillamó» i no «Guillemó».

      23. Els casos sovintejats d’abreviatures que sempre s’escriuen en llatí, en els documents no llatins, s’han normalitzat, com ara Barchinona per Barcelona.

      24. La t tironiana, amb sentit d’et, es transcriu et o e d’acord amb l’ús de l’escrivà.

      BIBLIOGRAFIA

      BETÍ BONFILL, Manuel, «Itinerario de Benedicto XIII en España (1409-1423)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, IV (1923), pp. 51-94.

      DOÑATE SEBASTIÀ, José, «Presencia del Papa Luna en las tierras de la Plana», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LVI (1980), pp. 464-482.

      DUALDE SERRANO, Manuel, «Reacción de Castellón contra la sentencia de Caspe», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXVI (1950), pp. 1-9.

      ESPAÑOL BERTRAN, Francesca, «“Sicut ut decet”: sepulcro y espacio funerario en la Cataluña bajomedieval», dins J. Aurell i J. Pavón (coord.), Ante la muerte: actitudes, espacios y formas en la España medieval, Pamplona, Universidad de Navarra, 2002, pp. 95-156.

      — «El “córrer les armes” un aparte caballeresco en las exequias medievales hispanas», Anuario de Estudios Medievales, 37/1 (2007), pp. 867-905.

      GARCIA GRIÑÓ, Marc, Respuesta de Castellón al interregno de Caspe, Lleida, Universitat de Lleida, Treball de fi de màster, 2015, <https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/59742>.

      GONZÁLEZ SÁNCHEZ, Santiago, Itinerario de don Fernando, regente de Castilla y rey de Aragón (1407-1416), Saragossa, Institución Fernando el Católico, 2013.

      GUINOT RODRÍGUEZ, Enric, «El patrimoni reial al País Valencià als inicis del segle XV», Anuario de Estudios Medievales, 22 (1992), pp. 581-640.

      LÓPEZ RODRÍGUEZ, Carlos, Nobleza y poder político. El Reino de Valencia (1416-1446), València, Publicacions de la Universitat de València, 2005,

      NARBONA VIZCAÍNO, Rafael, «Els valencians davant el Compromís de Casp», dins R. Bellveser (coord.), Els valencians en el Compromís de Casp i en el cisma d’Occident, Valencia, Institució Alfons el Magnànim, 2013, pp. 121-164.

      REDONDO GARCÍA, E., «Coronatges i maridatges a la Corona d’Aragó (segles XIV i XV). El procediment administratiu dels subsidis extraordinaris», dins M. Sánchez Martínez, J. Morelló i Baget, P. Ortí i Gost, P. Verdés i Pijuan (coord.), Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval: estudis dedicats a Manuel Sánchez Martínez, Barcelona, Institució Milà i Fontanals, 2018, pp. 61-93.

      RUBIO VELA, Agustín, «Urgellistas valencianos. Sobre la oposición a Fernando I de Trastámara», Anuario de Estudios Medievales, 33/1 (2003), pp. 191-261.

      SERVER SERVER, Blai, «La visita del papa Benet XIII a València de 1414-1415 una aproximació a la seua memòria en la tradició historiogràfica valenciana», Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 9 (2017), pp. 60-80.

      VICIANO NAVARRO, Pau, Regir la cosa pública. Prohoms i poder local a la vila de Castelló (segles XIV-XV), València, PUV, 2008.

      — «El impacto económico de las visitas reales en las finanzas del municipio. Las villas de Castellón y Vila-real en los siglos XIV-XV», dins A. Beauchamp, A. Furió, G. Gamero Igea i M. Narbona Cárceles (eds.), Acoger, abastecer y financiar la corte. Las relaciones entre las cortes ibéricas y las sociedades urbanas a finales de la Edad Media, València, PUV, 2019, pp. 361-375.

      ____________

      ¶¹ Vegeu el que indiquen: M. DUALDE SERRANO, «Reacción de Castellón contra la sentencia de Caspe», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 26 (1950), pp. 1-9; A. RUBIO VELA, «Urgellistas valencianos. Sobre la oposición a