Liber ordinum de la diòcesi de València (1463-1479). AAVV

sucrer, corder, pellisser i teixidor de seda, i molts altres oficis com pot comprovar-se a l’índex onomàstic.

      EL LIBER ORDINUM AL SERVEI DE L’ADMINISTRACIÓ EPISCOPAL

      Els Libri Ordinum, a l’igual que altres registres de la cancelleria episcopal —Llibres de col·lacions o registres d’actes comuns, Libri litterarum o registres de minutes, Llibres de visita pastoral, etc.— constitueixen la memòria administrativa del triple ministeri del bisbe en la seua diòcesi: de govern, sacramental i pastoral. El Liber Ordinum és el resultat de l’administració del sagrament de l’orde sacerdotal, sagrament reservat al bisbe igual que la confirmació, i en ell els noms dels ordenats s’assenten acuradament després de rebre la corresponent orde.

      Prèviament a la impartició de cada orde, almenys sobretot de la tonsura, es confeccionaven unes llistes⁶⁵ per l’autoritat diocesana, amb ajuda dels rectors, segons els casos i llocs, que tenien en compte les peticions dels interessats i el resultat de l’examen al que havien de sotmetre’s, ja que la crida en el moment de l’ordenació havia de ser nominal. Després la dita llista es copiava en els registres diocesans d’Ordenacions⁶⁶ amb la finalitat de tindre constància d’això i servir de comprovant. Al jove ordenat se li entregava una littera testimonialis ton-sure, en cas d’haver rebut la tonsura, o un titulum ad sacros ordines, en cas d’haver rebut altres ordes.

      Gràcies a unes notes en paper que han quedat entre els folis del Liber Ordinum sabem que en alguns casos la tonsura era sol·licitada al bisbe pel vicari general⁶⁷ o per un notari de la cúria.⁶⁸ En la nota consten les dades del jove i sobre ella el bisbe de pròpia mà deixava constància d’haver-la impartit. Després l’interessat entregava aquesta nota al notari de la cúria,⁶⁹ el qual, previ mandat del vicari general, traslladava les dades al llibre d’ordes⁷⁰ i redactava la littera en forma pública, que entregava al jove tonsurat.⁷¹

      En cas d’haver-se comés alguna errada al copiar el nom del tonsurat o el nom del pare, la persona afectada, tal vegada al voler rebre les quatre ordes, va advertir l’error i va presentar la consegüent reclamació davant del vicari general. Aquestes reclamacions van suposar tot un procés per a reparar les dites errades.⁷² Els processos se guarden entre els folis del Liber Ordinum, es ratlla i es corregeix l’errada i al marge, al costat del nom de l’afectat, el notari escriu una nota dient que hi ha el procés.

      El Liber Ordinum que editem en aquest treball és un registre d’ordes sagrats (tonsura, ordes menors, subdiaconat, diaconat i presbiterat) impartits per diferents bisbes auxiliars a joves de la diòcesi de València o procedents d’altres diòcesis que aspiraven a obtindre un benefici eclesiàstic o exercir la cura d’ànimes en una parròquia. S’hi registren durant dèsset anys un total de 5.297 ordes, el detall del qual pot veure’s en el següent quadre, corresponent la primera al 5 d’agost de 1463 i l’última al 24 de desembre de 1479, totes elles impartides durant l’episcopat de Roderic de Borja.

       Ordenats entre 1463-1479

      El notari de la cúria s’encarregava de registrar els noms dels nous promoguts a ordes i, segurament seria ajudat per algun escrivà per a la redacció de les còpies de la littera testimonialis i del titulum ad sacros ordines, que escrivien sobre pergamí i es validaven amb el segell del bisbe o de la cúria del Vicariat, en absència d’aquest. Al marge del nom del clergue ordenat apareix una anotació notarial, l’abreviatura de Facta, indicant que s’havia expedit la littera en forma pública i entregada a cada clergue, com a document de l’orde rebut.

      Els aspirants a les ordes havien d’assumir el pagament de les despeses de la cerimònia, de les quals només els regulars estaven generalment dispensats, pagament que venia justificat com a contribució per la concessió de les lletres d’ordenació.⁷³ Ben sovint se celebrava un banquet a continuació de la cerimònia i la suma requerida incloïa aquesta vegada, així com les despeses pels materials de cancelleria, una quota per al bisbe oficiant, una altra per al barber i per al mestre del cor, si estava present. En alguns casos resultaven exempts del pagament els familiars del bisbe i els protegits de personatges influents.⁷⁴

      DESCRIPCIÓ DEL MANUSCRIT

      El Liber ordinum, custodiat des del moment de la seua redacció en l’Arxiu Diocesà de València, es conserva actualment amb altres llibres procedents del dit arxiu, per causes que desconeixem, en l’Arxiu del Baró de Llaurí a València, Fons documentació eclesiàstica, caixa XVIII/2.

      Està escrit sobre paper: 302 × 230 mm. Sense foliació; 176 folis; estan en blanc des del f. 61r fins el 63v i el f. 108r-v. Consta de 3 quaderns de 25 folis i un de 13 folis. Es poden observar les filigranes de la mà, la columna senzilla i el clavell. El primer foli fa de fulla de guarda.

      L’escriptura es humanística rodona, cursiva i corrent, que correspon a cinc mans, la mà A intervé des del principi fins el f. 22v; la mà B des del f. 23r fins el f. 60v; la mà C des del f. 64r fins el f. 107v; la mà D sols escriu el f. 109r i v; des del f. 110r fins la mitat del f. 122r tornarà a aparèixer la mà C; la mà E des de la mitat del f. 122r fins la mitat del f. 129r; des d’aquesta meitat fins el final torna a intervindre la mà B, que correspon al notari de la cúria Mateu Cirera. Els 21 documents relatius a lletres dimissòries inserits al llarg del registre ho estan en escriptura humanística rodona per una mà diferent de la resta del full.

      L’enquadernació és en pergamí grogenc (305 × 235 mm). El tancament es fa mitjançant dues tires de cuir blanc. En el llom duu dos reforços rectangulars de cuir obscur cosits a la tapa amb fil de cànem en el qual es veuen els fils corresponents als quadernets que composen el manuscrit. En el llom es pot llegir la següent inscripció en escriptura gòtica rodona: Ord. 1463 usque 1479 i un teixell de paper amb sanefa en roig que porta la signatura antiga: Y-409.

      Tots els fulls estan escrits a les dues cares a línia tirada i en columna les llistes dels ordenats. La tinta es de color sèpia obscura. El text està escrit en llatí i tan sols alguna paraula en valencià referida a l’ofici del pare del jove ordenat.

      El títol del registre està en el primer full on s’indica el començament, que diu Liber tonssurarum et aliorum ordinum incipiens sub anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo sexagesimo tercio. Al f. 64r, coincidint amb un nou quadernet, apareix un altre títol al marge superior, ben separat de la resta del text, amb la lletra R de gran mòdul, que diu: Regestrum tonsurarum et aliorum ordinum incipiens in anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº.LXVIIIIº. factum tempore reverendissimi in Christo patris et domini, domini Roderici, miseracione divina Sancti Nicholai in Carcere Tuliano diaconi cardinalis et episcopi Valentini.

      En el centre del foli es situa entre dos calderons un títol que indica cada orde impartida. Les lletres majúscula s’empren per mitjà d’una D uncial engrandida corresponent a la paraula Die al començament de cada registre, de la mateixa manera es fa amb la A del començament dels títols Ad tonsuram, Ad iiiior minores ordines, Ad ordinem subdiaconatus, Ad ordinem diaconatus i Ad ordinem presbiteratus, amb la T del títol Tonsura i amb la A d’Anno Domini a l’inici de cada any, emprat segons l’estil de la Nativitat. L’any està indicat en números romans sent la M i la L de mòdul major que els altres números. Altres majúscules s’empren per a registrar els noms dels ordenats i el lloc de procedència. Només en un cas el títol referit a l’any s’ha escrit en el marge esquerre (f. 30v).

      Es respecta l’ordre cronològic. Si hi ha hagut una equivocació en algun registre ho solucionen escrivint una lletra majúscula A i B al costat d’on corresponga segons l’ordre que ha d’ocupar (ff. 1r i 1v, 11r, 32r i v).

      El marge esquerre, entre els ff. 23v i 31r, i entre els ff. 122r i 129r, s’aprofita per a anotar el lloc de procedència de l’ordenat i l’abreviatura de Facta, que indica que se li ha expedit la littera corresponent