Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349). AAVV

rey d’Aragó.

      Reebuda havem vostra letra, continent [e]ntre les altres coses l[... ... richs] hòmens e cavallers [e] generoses de la ciutat de València [...] fin que [la] uni[ó ... ...] trac[t]ament entre·l[s] de la dita ciutat e del regne de València n[o] vinga a aca[bament, e l]a qual [letra] e les coses en aquella con[t]engudes bé enteses, loant molt la vostra diligènc[ia] e bon entenime[nt] que havets de servir a n[ó]s, vos dehim e us manam que·l tractament per vós començat t[in]gat[s] aprop e continuets ab l[a] mellor diligència que porets, en tal manera que la unió damunt dita no haja alcun acabament, ans sia de tot en tot enpachada, sabent de cert que d’a[çò·ns] farets asenyalat serviy e plaer. Data en Tarragona, sots nostre segell s[ec]ret, a .XIX. dies anats del mes de maig en l’any de nostre Senyor .M.CCC.XLVII.

       Matheus Adriani, mandato regio facto per dominum cancellarium.

       Berengario de Codinachs. ³¹

24.

      1347, maig 22.Tarragona.

       Pere el Cerimoniós a fra Pere de Tous, mestre de Montesa. Consultat per aquest, que ha estat citat a València per a la constitució de la Unió, respon que romanga al regne, significant-li la seua decisió de celebrar corts d’Aragó i de València, per tal de reparar els greuges adduïts i evitar que proclamen la dita Unió.

      ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1227, fols. 22v-23r.

      [Lo] rey d’Aragó.

      Reebu[d]es vostres l[e]tres, en les quals éran soscrit(e)s formes d’alcunes letres a vós e a les [u]niversita[t]s dels lochs del vostre orde tramese[s] per los jurats e prohò[m]ens [d]e la ciutat de València, és a saber, sobre ço que vós e les dites universita[ts] han requests que deguéssets [é]sser a cert dia en la dit[a ci[u]tat, [a] fin d’ésser e fermar ab éls [u]na union que entenen [a] fer, p[er] les qual[s] n[os] supl[ic]àv[et]s [q]ue, per ço c[o]m lo vostre romanir és [m]olt nece[s]ari en la ||^23r terra del vostre [o]rde, [... ...degué]ssem fer saber nostra v[olentat] que vo[s ...] f[...] venir a nós o de [... ... ...]l dit regne, per les rahons en les dites vostr[es l]e[tres con]tengudes. Les qua[ls ...] e les coses en aquelles expressades bé entes[es, vos] responem que, ateses [...]ades totes coses, reputam molt per mellor que [roman]gats en lo dit regne, tro a[ltr]e m[ana]ment hajats de nós. Significans a vó[s ...], haü[t] plener consell, apré[s] moltes rahons, havem deliberat teni[r] cor[ts ...] al dia de sen[t] Johan en la ciutat de Ça[ra]goça, e aprés [... ... ...] tene[r] semblantment corts en regne de València, per rel[evar ... ...] dels quals [l]os dels dit[s r]egne[s] se tenen e·s dien per [nós] ésser [...], per t[a]l que·ls s[o]bre[di]ts, per reduc[c]ió de tornar a estament ço [e]n què·s d[ie]n per [nó]s és[s]er prejudicats, p[u]gam retrer del propòsit que han de fe[r] les unions damunt dites. Preg[a]nts-vos curosament que envers lo nostre serviy e hon[or], segons que bé havet[s] acostumat e de vós confiam, haja[t]s diligència. Data en Tarragona, [so]ts [n]ost[r]e segell secr[e]t, a .XII. dies anats del mes de maig en l’any de nostre Senyor .M.CCC.XLVII.

       Matheus Adriani, mandato regio facto per dominum can[c]ellarium.

      A l’honrat e religiós frare Pere de Tous, maestre de l’orden de Senta M[a]ria de Muntesa.

25.

      1347, maig 22.Tarragona.

       Pere el Cerimoniós a Pere de Xèrica, governador del regne de València, per a informar-lo de la seua decisió de celebrar corts a Aragó i a València, amb el propòsit de satisfer-los els greuges i impedir la formació de les Unions.

      ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1127, fol. 23r-v.

      El rey d’Aragó.

      Fémosvos a saber que, viniendo a la nuestra presencia los amados conselleros nuestros Rodrigo Díaz,³² vi[ce]can[cel]ler nuestro, e Pero Royz de Açagra, cavalleros, los quales havíamos en[vi]ados [e]nta’l regno de Aragón por los afferes de la unión que los rich[o]shombres, mesnaderos e cavalleros [d]el dito regno e los de la ciudat de Çaragoça entienden a fer, nos han r[eco]mptado lo de que los sobreditos se tienen agrev[ia]dos o preiudicados, por la qual razón, havid[o] plenero acuerdo e cons[e]llo, havemos acordado de tener co[r]te[s a lo]s ar[a]goneses en la ciudat de Çaragoça el día de sant Johan primero que viene. E, tenida la dita cort, entendemos a fer aquello mismo d[e] t[en]er cortes [a] los de regno de Valencia, a los quales havemos enviados sobre aquesto nuestr[o]s mandaderos, e mandado fer la[s] cartas de las ditas cortes a [l]os d’Aragón, e aques[to] por rele[var]les [l]os preiud[i]cios, si alg[u]nos son, e p[or] sa[car]los (?) de las maneras de las u[ni]ones que entienden a fer o fazen lo (il·legible) es[... ||^23v... v]os femos saber, porq[ue] de aquesto hayades p[lenera certif]icación. Et que [...] sob[e]rana dil[i]gencia a nuestro servicio e honra [... ... ...] ditas cosas assí [... h]ave [d]e[s a]costumado. Data en Tarragona, [dius] nuestro siello secreto, [.XXII.] días andad[o]s del mes de mayo en el anyo del [nuestro] Senyor .M.C[C]C.XLVII.

       Idem (Matheus Adriani, mandato regio facto per dominum cancellarium).

      [Al noble e]t a[m]ado consellero nuestro don Pedro, senyor de Exéricha, [governador general del regno de] Valencia.

      NOTES:

      ¶ ¹⁰ Fragment esborrat per la humitat, com els dos següents. Les altres pèrdues es deuen a la corca.

      ¶ ¹¹ Ratllat: Luppus Alvari de Espejo, miles.

      ¶ ¹² Ratllat: Poyo.

      ¶ ¹³ Id. ut supra.

      ¶ ¹⁴ Id.

      ¶ ¹⁵ Al mateix Arxiu, mc A-6, ff. 144r-145v, hi ha una altra còpia, sols de les dues cartes i les respostes, menys correcta que la que reproduïm.

      ¶ ¹⁶ usitacis (sic) a l’orig.

      ¶ ¹⁷ L’adverbi falta en ambdues versions, però és necessari per a la comprensió de la frase.

      ¶ ¹⁸ El f. 7v és en blanc.

      ¶ ¹⁹ Traslladen la resposta a la infanta els mateixos representants de la ciutat que figuren al document anterior.

      ¶ ²⁰ previdere a l’orig.

      ¶ ²¹ e: «a».

      ¶ ²² Fa al·lusió a Elionor de Castella, vídua d’Alfons el Benigne, i als infants Jaume, germà del Cerimoniós, i Ferran i Joan, mig germans, fills del rei Alfons i de la seua segona muller citada, que llavors residien als seus dominis castellans ensems amb aquella.

      ¶ ²³ al menor a l’orig.

      ¶ ²⁴ aital, ratllat a l’orig., on devia posar-se el dia de l’assemblea, potser encara no decidit.

      ¶ ²⁵ A banda els forats de corc habituals, les línies inicials estan parcialment esborrades de grans taques d’humitat.

      ¶ ²⁶ N’hi ha còpia de l’època a la Biblioteca de la Real Academia de la Historia, Madrid, Col. Salazar, ms. M-139, ff. 128v-129r.

      ¶ ²⁷ N’existeix una còpia feta per als compromissaris de Casp el 1412 (aca, Generalitat de Catalunya, G-231, f. 3r), que ha servit per a reconstruir les llacunes del text.

      ¶ ²⁸ Corregit sobre Montisalbi, per flagrant error de l’escrivà.

      ¶ ²⁹ Vid. nota anterior.

      ¶ ³⁰ S’han restaurat les llacunes amb la còpia de 1412 (ACA, Generalitat de Catalunya, G-231, f. 1r).

      ¶ ³¹ Escrit d’una altra mà.

      ¶ ³² Per Díez.