Herbes per a guarir.. Mercedes Gallent Marco

els productes que s’han d’utilitzar (d’origen animal, vegetal i mineral, ja siga sols o combinats), les seues particularitats i en algun cas s’especifica la quantitat (onça/unça, dracma).³⁴

      – De vegades es donen les instruccions per elaborar un compost en concret:

      Ítem, prenets de l’oli de la spica e continuats-vos-en de untar, e fer-vos-a passar tot tremolament qui sie en la persona. E lo oli de la spica se fa axí: Prenets la spica e molets-la ben, e puix metes-la en oli e estigue-y per .XX. dies e puys coets-ho ben al foch e colats aquell oli, lavons serà oli de espica (.XLVII.).

      – En algunes receptes es fa referència a la doctrina galènica dels temperaments (càlid fred, humit i sec) i dels graus (primer, segon i tercer grau), com s’indica en aquest remei per l’insomni:

      Ítem, prenets del gran del papàver que és cascayl e molets-lo ben, e metets-lo en oli com sia molt, e mesclats-lo ben e untats-li’n lo front e tot lo cors, meravellosament lo farà dormir. Fret e humit és en lo terç grau e lo blanch, fret e sech en lo seguon (.XLIV.).

      – S’indica, a més, l’estat físic en què han d’utilizart-se els components de la recepta: si han de estar crus, cuits, diluïts, reduïts a cendres; afegint algun detall: que no siga vell, que siga tendre, que no siga salat o un altra dada a destacar, com per exemple s’assenyala en la següent recepta, recomanada per curar el mal de cranch:

      Ítem, prenets .I. cadell petit, e tot viu metets-lo en una olla ben cuberta que no puscha baborar, e cogue al foch sens aygüe tro que sia tot pólvora e d’aquella pólvora posats-ne sobre lo cranch, continuant lo sana (.XLVIII.).

      O en la recomanada per aturar les hemorràgies (astancar sanch):

      Ítem, prenets femna de guat e picats-la ben, o si és frescha no la cal picar, e prenets rasina de pi e roses seques e molets-ho tot, e puys mesclats-ho ab la dita femna, e posats-ho en forma de emplastra a la boca de la mara baix, tota sanch qui isque de la mare, continuant estancarà e sanarà meravellosament (.LIV.).

      – S’especifica, a més, sota quina forma medicamentosa s’han d’elaborar i presentar aquests preparats o fórmules: aigües, exarops, pólvores, electuaris,³⁵ olis, ungüents, píndoles o pastilles, com com s’han de prendre: beguts (diluïts en aigua o vi), brous, suchs, glopejos, píndoles, aixarops, banys, emplastres, així com les seues pautes d’administració i com s’han d’utilitzar:

      … bevets-la en dejú, en temps de l’ivern, e per .X. dies vinents.

      E emperò qui la reebra estigue en dejú fins a .VIIII^o. hores.

      Ítem, prenets de la erba kamepitheos, que és berthònegua manor, e picats-la e datsli’n a beura per .VII. dies continus, en dejú e a vespra.

      Ítem, prenets fulles de bledes e picats-les ben ab oli de camemilla, e en forma de emplatra posats-les sobre les morenes, continuant seran guorits.

      Ítem, prenets de la sement del juyvert, e molets-la, e dats-li-u a beura, gran subvenció li farà contra la febra.

      Ítem, continuats de beura exarop violat e guorra-us del mal del leu si·l beveu al matí e al vespra, molt més hi val que l’exarop jolep.

      O, fins i tot, confiant en les propietats medicinals de les pedres precioses: «Ítem, prenets esmarachda que és pera preciosa, e ligats-la-li al coll e fer-li a passar l’exir del ventra e li confortarà lo estómach (.XXX.)».

      CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ I EDICIÓ

      1. Es conserven les grafies tradicionals.

      2. Es puntuen i separen les paraules segons les convencions de la llengua moderna.

      3. S’accentua el text d’acord amb les regles ortogràfiques vigents.

      4. Es respecten les grafies originals, però regularitzem i/j, f/s, u/v i c/ç, d’acord amb els usos actuals.

      5. Simplificació de les consonants dobles a inici de paraula només.

      6. Se substitueix ll per l·l, quan aquestes grafies tenen valor geminat.

      7. S’aplica el criteri normatiu de l’ús de majúscules i minúscules.

      8. S’usa la dièresi i el guionet d’acord amb la normativa actual.

      9. Es desenvoluopen les sigles i les abreviatures. En el cas de noms propis representats per una inicial, es desenvolupa el nom complet entre parèntesi: R(amon).

      10. S’empra l’apòstrof d’acord amb la normativa actual.

      11. Les formes verbals del verb ‘haver’: ‘ha’ ‘he’, quan no duen la ‘h’, van accentuades de la següent manera: ‘à’ i ‘é’.

      12. S’empra el punt volat per a indicar l’elisió de vocals en aquelles reduccions que no tenen actualment representació gràfica en la normativa actual.

      13. Els nombres romans van en versaleta i entre dos punts: .III., .IIIIº., .Vª., .IIM.

      14. Les paraules, frases o paràgrafs escrits en llengua diferent a la principal del document van en cursiva.

      15. Les lletres o mots omesos per l’escrivà i indispensables per al sentit, que són restituïts per l’editor, van entre parèntesis angulars < >.

      16. Les lletres o mots que falten per deteriorament del document o forats van entre claudàtors [abc].

      17. La presència d’un blanc s’indica: (en blanc). Si és un manuscrit i hi ha un full en blanc, s’indica: ||^5r (en blanc).

      18. Les indicacions com (sic) van entre parèntesis redons.

      19. Les lectures dificultoses o no segures que sí poden restituir-se pel significat o per aparèixer en un altre apartat del document van entre claudàtors amb tres punts […]. També pot advertir-se mitjançant un signe d’interrogació.

      20. Les notes i mots al marge del document, la indicació d’un símbol o dibuix, així com els ratllats en el text, van en nota a peu de pàgina.

      21. Les paraules o frases escrites en una llengua diferent de la que preval en el manuscrit, es presenten en cursiva.

      22. Per tal de facilitar la lectura i comprensió del receptari i encara que no consta en el manuscrit, s’han numerat els capítols amb romans [I].

      23. Com el manuscrit està foliat amb doble numeració, aràbiga i romana (excepte en l’índex, que només està amb aràbics) i ambdues no coincideixen, se segueix la romana, però en la transcripció aquesta es posa amb nombres aràbics, per exemple: el full 39v/LVIIv s’indica com 57v. El canvi de full o pàgina s’indica dins el text, en el lloc corresponent, utilitzant la doble barra i el nombre de foli, recte o vers.

      BIBLIOGRAFIA

       Fonts primàries

      ANÒNIM, Receptari Valencià. Sig. M-652, València, Biblioteca Històrica de la Universitat de València (segle XV).

      BARBERÁ MARTÍ, F., «Medicina Valenciana de antaño. Libre que feu Macer de les erbes quina virtud han», Revista Valenciana de Ciencias Médicas, 7 (1905), pp. 286-289 i 373-380; 8 (1906), pp. 154-159 i 334-336; 9 (1907), pp. 157-159, 190-191, 205-207, 221-223 i 236-238; 10 (1908), pp. 24-27, 203-206, 220-222, 251-253, 262-269 i 281-287.

      CCOMENGE, L., Receptari de Manresa (siglo XIV), Barcelona, Est. Tipográfico de Enrique Redondo, 1899.

      FARAUDO DE SAINT GERMAIN, L. (ed.), El «Libre de les medicines particulars». Versión catalana trescentista del texto árabe del tratado de los medicamentos simples de Ibn Wáfid, autor médico toledano del siglo XI. Transcripción, estudio proemial y glosarios por —, Barcelona, Real Academia de Buenas Letras, 1943.

      — (ed.), «Una versió catalana del “Libre de