Al llarg del segle XX, la identitat catalana va ressorgir de les cendres com una au fènix amb forces renovades. Amb el final del franquisme, es van acabar de dibuixar els trets definitoris d'un poble la fortalesa del qual és la capacitat de gestionar les pèrdues i d'admetre la seua fragilitat. Aquest llibre es proposa mostrar la importància de la literatura per a cohesionar una societat sense defugir les qüestions més difícils. Les obres són comentades en el context de la literatura universal i permeten comprendre uns textos ja coneguts des d'un punt de vista inusual i nou. Un plantejament que ultrapassa el cas català i s'inscriu en la reflexió entorn de la formació de les identitats a Europa per deixar entreveure la densa xarxa de connexions entre la política i la cultura, massa sovint negligida.
Enne 1919. aastat kehtinud argumentatsioon, mis põhines keskuse ja perifeeria vahelisel suhtel, ei ole enam mõeldav. Suurte paradigmade väärtuse langemise teiseks vaatuseks oli Teine maailmasõda. Ning kolmandaks vaatuseks 1989. aasta. Varjunditest tulvil kategooriate suures segadikus ei ole traditsioonilist argumentatsiooni juhtinud mõttetegevus, mis põhines sisse- ja välja-arvamisel, üksnes kahe valiku vahelisel either/or-il, enam võimalik.