Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) ejerció la crítica cultural de manera continuada a lo largo de su intensa trayectoria literaria, y en ella desplegó su gran sagacidad y su pensamiento «hipercrítico» –en palabras de J. M. Castellet– para opinar y reflexionar sobre cuestiones relacionadas con la literatura, las artes plásticas, la música, la filosofía, la historia… Este volumen recoge una selección representativa de estos escritos de «estética cultural» –en los que destacan su prosa incisiva, su perspicacia para observar la realidad y su amplio bagaje cultural–, que hasta ahora se encontraban dispersos en revistas o periódicos publicados entre la segunda parte de la década de 1940 y la primera de 1980, etapas clave en el panorama cultural contemporáneo, tanto en España como en el resto del mundo occidental. En este sentido, la presente antología es una auténtica operación de rescate intelectual hecha a partir de los fondos documentales, hemerográficos y bibliográficos del escritor.
«La crítica dona a una societat consciència de la seva literatura, en revelar-li que sota la funció hedonística del poema, de la novel·la, del drama, hi ha un fort entrellat d'implicacions morals, i la figura exacta d'un poble que també així fa la seva història».Si Joan Fuster és «un autèntic professor de lectura», com ens diu Antoni Martí Monterde, aquest volum voldria esdevenir-ne una escola; una escola de lectura. Per a un llibre hi ha pocs reptes tan importants com aquest. Des del seu escriptori, l'autor de Sueca va ser un dels grans creadorsde llibertat que han tingut les lletres catalanes, un escriptor majúscul que no acabarem mai de celebrar. Aquesta antologia se centra en aquest Fuster lector, el més ric i apassionant; el que conjuga el comentari històric i polític en la seva passió central, la literatura, i més concretament l'assaig. Perquè Fuster és, per damunt de tot, una figura d'assaig.Selecció i pròleg d'Antoni Martí Monterde.