Aquest llibre examina l'evolució d'una antiga formació política, l'MC (Moviment Comunista), un partit de l'esquerra revolucionària nascut durant el franquisme que arriba fins al present transmutat en un conjunt d'organitzacions civicopolítiques, petites però amb voluntat d'influir en la societat. Sota la diversitat real d'aquestes entitats, batega una consciència històrica i una identitat compartides, un estil de fer i de pensar la societat del qual són part important el nacionalisme d'esquerres i el feminisme. La primera part del llibre està marcada per la diacronia i la mirada grupal; la segona per les experiències vitals -contades en primera persona- d'una dona i d'un home que entregaren bona part de la seua vida a una organització i un ideal. Així es pot copsar d'una manera més sentida i completa el contingut i l'abast de l'antiga militància més esquerrana i radical.
Josepa Cucó i Giner ha sigut l'encarregada de pronunciar la lliçó magistral que inaugura el curs 2019-2020 en el solemne acte d'obertura celebrat a La Nau de la Universitat de València. La seua intervenció, sota el títol «Els folkloristes valencians. Paradoxes, tòpics i realitats», que ara es publica en aquest volum, s'estructura a partir de dues qüestions interconnectades. La primera gira al voltant del terme folklore i ens permet copsar la paradoxal polisèmia del concepte i situar-lo en un temps i un espai determinats. La segona, circumscrita a l'àmbit valencià, presenta algunes línies mestres dels estudis folklòrics que es van desenvolupar al País Valencià durant el període que va de la Restauració monàrquica a les acaballes de la Guerra Civil.