Les mestres republicanes han estat invisibilitzades històricament per raons professionals, polítiques i de gènere. Aquest llibre recupera els noms, les experiències vitals i les pràctiques pedagògiques de quatre mestres i una normalista, compromeses amb la política educativa republicana, que treballaren a les comarques valencianes. Rescata, per tant, la nostra memòria historicoeducativa a partir de memòries individuals, i conforma un discurs col·lectiu amb veus i materials plurals. Pretén donar visibilitat unes dones, ciutadanes modernes, que, intentant canviar l'educació i la societat, es convertiren en les autèntiques llums de la República.
El 5 d'octubre de 1867 s'inaugurava la Escuela Normal de Maestras de València amb el suport de la Universitat, l'Ajuntament i la Diputació de València. Al llarg de 150 anys, aquesta institució pública, seglar i, en el seu origen, de caràcter específicament femení, ha format les mestres que han educat les dones en les escoles valencianes. El recorregut per la seua història ens mostra el doble compromís pedagògic i social de professores i alumnes, els esforços per convertir-la en un centre renovador i de prestigi en el primer terç del segle XX, la desfeta durant el franquisme i les dificultats relacionades amb la recuperació pedagògica fins arribar a l'actual Facultat de Magisteri. Al mateix temps, ens permet una mirada a l'evolució de la societat valenciana i les tensions produïdes entre els models de dona més innovadors i aquells més tradicionals. Tot plegat, unes pàgines de la història de l'educació valenciana, fins ara desconegudes, on les dones van ser les protagonistes indiscutibles.