Igor, un joven y exitoso dramaturgo, se encuentra aislado en un pueblo perdido entre Polonia y Bielorrusia. Allí se encuentra con Sońka, una anciana que únicamente posee una vaca y que lo acoge en su casa y le explica su trágica vida: una historia perdida en una de las guerras más terribles; una historia de odio, de explotación y de humillación, pero sobre todo de deseo y de amor prohibido, poderoso, inconcebible. Igor entiende de inmediato que se encuentra ante un material inigualable —por honesto y auténtico— para su nueva producción teatral. Poco a poco, el lector se adentra en el relato y se da cuenta de que el verdadero narrador de la historia que está leyendo no es Sońka, sino Igor, que la modifica, intercala notas sobre cómo adaptarla e incluso fragmentos de la obra de teatro que escribe inspirada en ella. El lector desconfía; es lo que necesita para enfrentarse a lo que vendrá. ¿Cuáles son los límites de la producción artística? Karpowicz refleja en el teatro las aspiraciones, oportunidades, manipulaciones y mentiras de la ficción literaria. Pero, ¿acaso no es la ficción la única forma de contar la verdad?
Un jove dramaturg d'èxit, l'Igor, es troba aïllat en un poble perdut entre Polònia i Bielorússia. La Sońka, una dona gran que només posseeix una vaca, l'acull a casa seva i li explica la tragèdia de la seva vida. Una història perduda en una de les guerres més terribles; una història d'odi, d'explotació i d'humiliació, però sobretot de desig i d'amor prohibit, poderós, inconcebible. L'Igor entén immediatament que es troba davant d'un material inigualable per a la seva nova producció teatral: honest i veritable. A poc a poc, el lector s'endinsa en el relat i comprova que no prové de la Sońka, prové de l'Igor, que el modifica. L'Igor li aplica el llenguatge i les formes del teatre de moda: s'intercalen notes sobre com adaptar la història i fragments de l'obra de teatre inspirada en ella. El lector desconfia i és el que necessita per enfrontar-se al que vindrà. Quins són els límits de la producció artística? Karpowicz emmiralla en el teatre la ficció literària i els seus propòsits, escletxes, manipulacions i mentides. Perquè potser la ficció és l'única forma d'explicar la veritat.