La Nahid té gairebé cinquanta anys quan rep el diagnòstic de càncer. La notícia fa que s'hagi d'encarar amb la gran paradoxa de la seva vida: la lluita contra la mort i la ineludible sensació de viure en un temps prestat.La Nahid recordarà la seva infantesa en el paisatge de sorra iranià, com va conèixer i es va enamorar d'en Masood a la universitat, i com van lluitar per la llibertat en la revolució de l'Iran de 1979, en la qual hi va haver morts. La revolució va acabar tenint un preu molt més alt del que podrien haver somiat. La parella va fugir cap a Suècia, per no perdre-ho tot i donar un futur en llibertat a l'Aram, la seva filla nounada. Escrita amb una honestedat sorprenent, amb un enginy i una força irresistibles, Vam ser nosaltres és una novel·la d'amor i supervivència, una reflexió sobre els vincles poderosos i de vegades agonitzants entre mares i filles, un crit d'esperança d'un futur millor.
Nahidil on jäänud elada kuus kuud. Vähemalt nii arvavad arstid. Kuid Nahid pole inimene, kes kedagi usuks. Ta lükkab tagasi talle pandud vähidiagnoosi ja arsti, kes selle pani. Tema sisemine meelepaha on ühtlasi kantud põlgusest selle elu vastu, mis talle antud on, ja teadmise vastu, et see jätkub varsti ilma temata. Ta tunneb end olevat üksi oma haiguse ja mõtetega. Ta igatseb oma tütre Arami järele, kuid ei saa temaga kuidagi ühele lainele. Haiguse karm silmus tõmbub koomale ja Nahid tahaks kaitsta Arami valu eest. Ta saab aru, et ta peaks seda tegema. Sest mida muud on üks tütar kui keegi, kes on siia ilma sündinud jagamaks oma ema valu? Esitatud raevuka purskena, on „Sellised me oleme” lugu juurtetusest ja kaotusest, see on jutustus tugevast, kuid piinavast suhtest emade ja tütarde vahel. Oma väga otsese ja mõjusa stiiliga esitab Golnaz Hashemzadeh Bonde meile raskeid küsimusi. Mida me anname edasi oma lastele? Ja mida me võlgneme neile, keda armastame?