Joan Fuster i el periodisme. Josep Lluís Gómez Mompart

/p>

      Director de la col·lecció

      FERRAN CARBÓ

      (coordinador de la Càtedra Joan Fuster)

      Consell Assessor: Neus Campillo, Antoni Furió (UV),

      Tobies Grimaltos (UV), Francesc Pérez i Moragón,

      Manuel Pérez Saldanya (UV) i Vicent Simbor (UV).

      Aquest volum ha comptat amb la col·laboració de

      l’INSTITUT INTERUNIVERSITARI DE FILOLOGIA VALENCIANA

      Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial.

      © Del text: J. L. Gómez Mompart, J. M. Tresserras,

      E. Marco Estellés, F. Pérez i Moragón, J. À. Cano Mateu, 2022

      © Del retrat de Fuster (coberta): Valentín Pla

      (Fragment ampliat d’una fotografia d’estudi, València, 1960)

      © De la present edició:

      Universitat de València, 2022

       www.uv.es/publicacions

       [email protected]

      Coordinació editorial: Maite Simón

      Disseny de l’interior: Inmaculada Mesa

      Maquetació: Celso Hernández de la Figuera

      Correcció: Enric Izquierdo

      Coberta: Celso Hernández de la Figuera

      Fotografia de la coberta:

      Equip Museu Joan Fuster, Sueca

      ISBN: 978-84-9134-944-0 (paper)

      ISBN: 978-84-9134-962-4 (ePub)

      ISBN: 978-84-9134-963-1 (PDF)

      Edició digital

      Índex

       Introducció

       JOSEP LLUÍS GÓMEZ MOMPART

       Els lectors i les lectores de Joan Fuster

       JOAN MANUEL TRESSERRAS

       El periodisme en la cultura catalana segons Fuster

       EMPAR MARCO ESTELLÉS

       Pro pane lucrando –per a guanyar-se el pa–

       FRANCESC PÉREZ I MORAGÓN

       El periodisme de Joan Fuster: una opció professional

       J. ÀNGEL CANO MATEU

       Els articles inèdits de Joan Fuster a Serra d’Or

      Introducció

      El periodisme ha estat una activitat important en diversos escriptors de la literatura catalana del segle XX. Així, entre molts altres, assagistes com Eugeni d’Ors, Josep Pla o Gaziel, poetes com Josep Carner o Josep Vicenç Foix, o novel·listes com Llorenç Villalonga o Pere Calders en són una mostra evident.

      Joan Fuster fou un cas modèlic d’autor vocacional, que va saber convertir en professió una necessitat personal de comunicar-se mitjançant l’escriptura i col·laborant habitualment en la premsa escrita. El resultat de la seua intensa dedicació foren milers d’articles apareguts en diversos periòdics i revistes al llarg de més d’una trentena d’anys, a més d’escriure desenes de llibres, un seguit immens d’anotacions diàries –només en part conservades–, milers de cartes i de fitxes de treball… La participació mitjançant articles literaris en diaris i també en revistes de periodicitat setmanal, mensual o anual, no sols va ser la seua professió, sobretot entre els anys cinquanta i els anys setanta, sinó que havia de ser i és un aspecte definitori de la seua manera d’escriure i del seu pensament. Més de quatre mil articles foren publicats a diaris i revistes com Jornada, Levante, El Correo Catalán, La Vanguardia, Avui, El País, Diario de Valencia, Informaciones, Serra d’Or, Destino, Jano, El Temps, Por Favor, Tele/eXprés, La Nostra Revista o Pont Blau, entre d’altres.

      El present llibre aprofundeix en aquest tema. Joan Fuster i el periodisme inclou cinc estudis d’especialistes, els quals presenten visions detallades sobre parcel·les ben significatives del seu periodisme i pensament. El punt de partença per a aquestes elaboracions posteriors foren exposicions i debats, coordinats per Josep Lluís Gómez Mompart, produïts a Sueca el 9 de novembre de 2021. El primer capítol, de Josep Lluís Gómez Mompart, és una recerca feta a partir d’una enquesta enviada a quasi dos centenars de persones, que constitueixen la primera audiència específica i activa estudiada, per tal de saber què en pensen els lectors/es de la rica producció periodística d’aquest escriptor i intel·lectual. El segon, de Joan Manuel Tresserras, aprofundeix concretament en el paper de la cultura en el periodisme segons l’escriptor de Sueca. El tercer, d’Empar Marco Estellés, revisa com el periodisme va ser el seu mitjà de subsistència i també un instrument eficaç per difondre la seua obra, com es documenta amb la correspondència que l’autor mantenia amb directors, editors, amics i coneguts. En el quart, Francesc Pérez i Moragón repassa la seua trajectòria com a col·laborador de premsa comercial, en una opció professional decisiva per a la seua carrera literària i intel·lectual, així com també la tipologia dels articles o alguns episodis concrets interessants. I, finalment, J. Àngel Cano Mateu se centra en les col·laboracions inèdites de Fuster a la revista Serra d’Or. Tot plegat és un necessari estudi monogràfic sobre l’escriptor de Sueca, que aprofundeix considerablement en aquest àmbit de la seua producció.

      CÀTEDRA JOAN FUSTER

       Universitat de València

      Els lectors i les lectores de Joan Fuster

      Josep Lluís Gómez Mompart

       Universitat de València

      1. INTRODUCCIÓ

      Un dels aspectes menys estudiat de l’extensa producció periodística de Joan Fuster (més de quatre mil articles en més de dues dotzenes de diaris i revistes de València, Barcelona i Madrid) ha estat la recepció. El nombre i la tipologia dels seus lectors i lectores, relativament en consonància en cadascun dels periòdics on va col·laborar, de manera regular o esporàdica, poden estimar-se en relació amb la difusió de cada mitjà i de cada època. Tot i així, aquesta apreciació s’hauria de matisar en un percentatge (de menys o de més) d’acord amb l’allunyament o la proximitat del biaix ideologicopolític de la publicació, en la conjuntura corresponent, en relació amb l’orientació