Tremola
Скачать книги из серии TremolaContes per a les nits de lluna plena
Homes llop, bruixes, gats negres, ratpenats, fantasmes, princeses, vampirs, dimonis, suïcides, assassins, botxins. Contes per a les nits de lluna plena és un complet inventari de la flor i nata del fantàstic terrorífic més essencial.
En la primera part del llibre predomina un tractament seriós, fosc i amarg. Són històries amb un rerefons de justícia poètica, fins i tot amarat de passió amorosa i d'exaltació de la natura, però no exempt de dolor. La segona part, en canvi, representa una paròdia en tota la regla, una desmitificació insolent dels pilars del nostre imaginari. El fil conductor que lliga les dues parts és que són històries de perdedors, d'outsiders, de losers, de marginats, de caiguts en desgràcia. Els relats són crítics, reivindicatius, desesperançats. Una reflexió de l'Anna Maria Villalonga sobre la complexitat de la naturalesa humana.
Volem remarcar que els contes es poden escoltar a través d'un codi QR que s'indica a l'interior del llibre amb les veus de Maribel Gutiérrez i Miquel Llobera sota la direcció artística d'Anna Maria Villalonga. Tots tres són molt aficionats a la literatura i han creat la pàgina web http://www.enveualta.cat perquè tothom pugui gaudir de narrativa i poesia en tot moment.
Contes de terror
Fa dos segles, al costat del llac Léman, a Suïssa, quatre amics escriptors van llogar Villa Diodati per passar junts uns dies de descans. Eren el poeta Percy Shelley i la seva esposa Mary, Lord Byron i el doctor Polidori. L'any 1816 es coneix a Europa com l'any sense estiu. La intensitat de les erupcions del volcà Tambora, situat a Indonèsia, va tenir conseqüències climàtiques fins al continent europeu. La pluja incessant i les vetllades de tempesta van incitar els quatre personatges a escriure relats de terror, a la manera dels contes de fantasmes del romanticisme alemany. D'aquestes fèrtils nits d'estiu va néixer El vampir de Polidori, com a expansió d'un relat inacabat de Lord Byron. I, arran d'un malson de Mary Shelley, va començar a gestar-se una de les obres clàssiques de la literatura universal i d'un dels personatges més icònics de la cultura popular: Frankenstein.
El petit poble de Torrebesses, al sud-est de la comarca del Segrià, no té llac i els estius són tòrrids i secs però, entre el seu notable conjunt arquitectònic, destaca una construcció monumental força seductora. A la part més elevada del poble s'alça el castell palau de Torrebesses considerat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). El castell té mil anys d'història al darrere. A la segona planta hi ha la capella barroca de la Concepció, l'antic oratori dels cartoixans d'Escaladei que van romandre més de quatre segles al poble. Durant la Guerra Civil, el castell es va habilitar com a Hospital de la Sang per guarir els ferits en la contesa. Hi van morir 260 soldats italians que van ser enterrats al cementiri local. Al segle XX, l'edifici va ser utilitzat com a granja d'aviram just abans de ser transformat en l'allotjament rural ple d'encant que és avui.
Dos-cents anys després, aquest casalot imponent va reflectir l'ombra de Villa Diodati. Quatre escriptors s'hi van tancar amb el repte de redactar cadascú un conte terrorífic inspirat en el mateix castell o en el poble de Torrebesses, ple de llegendes relacionades amb les bruixes. Una d'aquestes llegendes diu que, a l'edat mitjana, les nits de lluna plena, als voltants de la torre de l'homenatge del castell, les bruixes practicaven els seus vols nocturns llançant crits estridents que terroritzaven els camperols.
L'octubre del 2016, Mario Urrea, l'alcalde de Torrebesses, va donar el tret de sortida a la primera edició del Festival de Literatura de Terror de Catalunya, Torrebesses Tremola. Els quatre escriptors escollits per tancar-se al castell són els autors d'aquest llibre. Emili Bayo, Jordi de Manuel, Empar Fernández i David Marín han tingut la gentilesa d'acceptar el repte que han acomplert magníficament. Els seus contes aterridors confirmen que el poble de Torrebesses ofereix els indrets idonis per inspirar-se i escriure històries inquietants, plenes de misteri. Un lloc perfecte per a la commemoració dels 200 anys de la fructífera reunió literària de Villa Diodati. Gràcies a la gent que creu en l'originalitat, Torrebesses es declara poble de la literatura de terror de Catalunya.
Contes de terror 2
El 1816, al costat del llac Léman, a Suïssa, quatre amics escriptors lloguen una mansió, la vil·la Diodati, per passar junts uns dies de descans. Són el poeta Percy Shelley, la seva esposa Mary, Lord Byron i el doctor Polidori. Aquesta data es coneix a Europa com l'any sense estiu. La intensitat de les erupcions del volcà Tambora, situat a Indonèsia, tenen conseqüències climàtiques fins al continent europeu. La pluja incessant i les vetllades de tempesta inciten els quatre personatges a escriure relats de terror, a la manera dels contes de fantasmes del romanticisme alemany. D'aquestes fèrtils nits d'estiu neix El vampir de Polidori, com a expansió d'un relat inacabat de Lord Byron. I, arran d'un malson, Mary Shelley comença a gestar una de les obres clàssiques de la literatura universal i d'un dels personatges més icònics de la cultura popular: Frankenstein o el modern Prometeu, novel·la publicada precisament el 1818, enguany fa 200 anys.El petit poble de Torrebesses, al sud-est de la comarca del Segrià, no té llac i els estius hi són tòrrids i secs però, entre el seu notable conjunt arquitectònic, destaca una construcció monumental tant o més seductora que la mansió suïssa. A la part més elevada del poble s'alça el castell palau de Torrebesses considerat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). El castell té mil anys d'història al darrere. A la segona planta hi ha la capella barroca de la Concepció, l'antic oratori dels cartoixans d'Escaladei que van romandre més de quatre segles al poble. Durant la Guerra Civil espanyola, el castell es va habilitar com a Hospital de la Sang per guarir els ferits en la contesa. Hi van morir 260 soldats italians que van ser enterrats al cementiri local. Al segle XX, l'edifici va ser utilitzat com a escola i, fins i tot, com a granja d'aviram just abans de ser transformat en l'allotjament rural ple d'encant que és avui.Aquest casalot imponent reflecteix cada tardor l'ombra de Vil·la Diodati. L'Editorial Apostroph hi tanca durant un cap de setmana quatre escriptors amb el repte de crear cadascú un conte terrorífic inspirat en el mateix castell o en el poble de Torrebesses, ple de llegendes relacionades amb les bruixes. Una d'aquestes llegendes diu que, a l'edat mitjana, les nits de lluna plena, als voltants de la torre de l'homenatge del castell, les bruixes practicaven els seus vols nocturns llançant crits estridents que terroritzaven els camperols. L'octubre de 2017, Mario Urrea, l'alcalde de Torrebesses, va donar el tret de sortida a la segona edició del Festival de Literatura de Terror de Catalunya, Torrebesses Tremola. Els quatre escriptors escollits per tancar-se al castell són els autors d'aquest llibre. Pere Cervantes, Quim Garcia Albero, Toni Hill i Anna Maria Villalonga han tingut la gentilesa d'acceptar el repte que han acomplert magníficament. Els seus contes aterridors confirmen que el poble de Torrebesses ofereix els indrets idonis per inspirar-se i escriure històries inquietants, plenes de misteri. Un lloc perfecte per a la commemoració de la fructífera reunió literària de Vil·la Diodati.Gràcies a la gent que creu en l'originalitat, a les persones com Mario Urrea que estan a l'altura, Torrebesses es declara poble de la literatura de terror de Catalunya.
Paper cremat
Quan la Inés Macpherson em va proposar publicar aquest recull en homenatge al centenari del naixement de Ray Bradbury, vivíem en un món. Quan la versió digital vegi la llum, serem al bell mig d'un gran canvi. Quan arribi a les llibreries encarnat en paper, el món haurà canviat per sempre. Sembla un relat de Ray Bradbury. No ho és. M'atreveixo a dir, sense massa por a equivocar-me, que la realitat ha estat a l'altura del gran escriptor nord-americà.Enguany fa cent anys del seu naixement i sembla que la realitat s'hagi engrescat a oferir-nos una distopia curulla de trames, subtrames, girs inesperats, drames grotescos, tragicomèdies. Desenes de milers de morts; palaus de gel convertits en tanatoris; poliesportius, vaixells i trens convertits en hospitals; llars d'avis convertides en vaixells de la mort; fosses comunes a Brooklyn; militars condecorats a les rodes de premsa; països sencers tancats a casa; fronteres tancades; creuers en quarantena plens de malalts; una vida a Internet. Hi ha coses que no podem incloure en aquesta llista perquè ara mateix no ens les podem imaginar i quan tanquem aquesta edició encara no hauran passat.Poc abans d'enllestir aquest llibre he llegit un titular que deia que els Mossos d'Esquadra han irromput en una església de Sant Cugat del Vallès on s'estava celebrant una missa. Quan es va anunciar el pacte entre el PSOE i Podemos que va fer possible l'actual govern de l'Estat hi va haver qui, amb més humor que convicció, va dir que amb ells no hi hauria Setmana Santa.No n'hi ha hagut i les misses estan prohibides durant els dies en els quals el confinament és més estricte. Les llibreries estan tancades, ningú crema llibres —si més no, de moment— però quan puguin tornar a obrir potser hem de lamentar massa persianes abaixades per sempre. Les grans empreses d'Internet aprofiten per guanyar encara més avantatge i més d'un govern vol accedir a les dades de geolocalització dels nostres mòbils per assegurar-se que som on hem de ser.Aquests dies sempre som al llindar d'una nova i petita distopia, d'un nou fet que trastoca lleument allò que abans anomenàvem normalitat. Tornarem a sortir al carrer com fèiem abans però el món d'abans no tornarà. El proper Stefan Zweig que escrigui El món d'ahir escriurà una obra molt estranya.Els relats que llegireu en aquest recull us acompanyaran en les emocions i reflexions quan tot això passi, perquè hi estan estretament connectades d'una manera que costa imaginar. Hi trobareu angoixa, desconcert, por, terror, esgarrifança, tristesa, resignació i també una bona dosi d'esperança i confiança en el futur. Aquests contes, com el mateix Ray Bradbury, ens presenten mons possibles que semblen impossibles i ens confronten amb nosaltres mateixos.