Quin dia tan bèstia!. Mary Rodgers

and Betsy. He sentit dir que és de por.

      –Jo he sentir dir que és força divertida.

      –Això volia dir –he dit, freda com un cogombre.

      –Per mi, d’acord –ha dit, i ha mirat el rellotge–. Me n’he d’anar, que, si no, arribaré tard. Busca un cangur per als nens i mira la cartellera i tria un lloc per anar a sopar. Jo et trucaré més tard. Bé, té vint dòlars més... Dues ampolles de whisky, dues de ginebra, una de bourbon... Que vindrà avui la senyoreta Schamauss?

      –Espera... Avui és divendres, oi? Sí que vindrà, per què?

      –Que no em toqui les camises. Potser fa molt bé les altres feines de la casa, però, pel que fa a rentar la roba, és un desastre. Sigues bona noia i renta-les tu, eh maca?... Em sembla que ja no en tinc cap més de neta... Bé, adeu... Tinc tard... T’estimo... –i se n’ha anat fent petar la porta darrere d’ell.

      Quin home!